“Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges.” Amb aquesta frase de la primera lectura d’aquest diumenge de Pentecosta ja queda clar que això de l’Esperit Sant és inclusiu i alhora divers: s’adreça a tots, i cadascú el rep des del seu propi llenguatge i manera d’entendre la vida. La feina d’entendre’ns els uns amb els altres, conscients que hem rebut un únic Esperit, queda per a nosaltres. Un encàrrec que hem de reconèixer que no sempre hem resolt gaire bé.

Hi ha un altre canvi, també: els deixebles de Jesús s’apleguen a casa, ben junts… Un lloc familiar i segur, arrecerat, però un cop rebut l’Esperit surten disparats a proclamar la Bona Nova. Posen en pràctica allò de l’Església en sortida, sense pensar-s’ho dues vegades. I tothom s’expressa com pot, de la manera que sap. Al text dels Fets dels Apòstols apareixen llengües i nacionalitats diverses, que a mi em fan pensar en la nostra diversitat eclesial i social. No apareix en el text un filtre unificador en l’ortodòxia, sinó la confiança en les persones per transmetre amb entusiasme allò que han rebut també amb entusiasme. L’Esperit mateix impulsa i “tradueix”, fa que arribi el missatge malgrat les imperfeccions del transmissor.

En aquesta lectura l’Esperit apareix enmig de signes que, al llarg de l’Antic Testament, evoquen la presència de Déu: el vent i el foc. En el fragment de Joan, en canvi, es fa referència a l’alè de Jesús, que evoca l’alè de Déu en la Creació. Som davant d’una segona Creació, un fet que és present en el fons en tot l’evangeli de Joan, que comença amb un text que ve a ser una re-creació, una actualització, del llibre del Gènesi: “Al principi existia la Paraula…”

La litúrgia ho subratlla en l’elecció del Salm responsorial (103): “Quan envieu el vostre alè, reneix la creació.”

I molt deu renéixer, perquè amb l’Esperit retrobem la Pau i esvaïm la por. I som enviats a transmetre el missatge. És una bona síntesi del sentit de l’Església: viure en pau, perdonar i ser perdonat, perdre la por, sortir enfora a proclamar la Bona Notícia de Jesús a partir d’allò que som.

La litúrgia de la Pentecosta inclou la proclamació, abans de la lectura de l’evangeli, de la bellíssima seqüència de Pentecosta: “Veniu, Esperit Sant…” Val la pena llegir aquesta pregària antiquíssima, encara que la celebració s’allargui una mica. I és que la Pentecosta és una festa molt, molt gran.