A partir del 7 de maig, la Ciutat Eterna torna a ser l’epicentre de l’atenció mundial perquè es durà a terme el Conclave que triarà el successor del papa Francesc. Noms com Pietro Parolin, Matteo Zuppi, Peter Turkson i Luis Tagle són esmentats amb freqüència pels mitjans, però el que predomina és el misteri, la incertesa que envolta aquest procés i l’expectativa d’una gran sorpresa amb l’elecció del nou Papa.

Per a qui desitja preparar-se per a aquest moment històric, una visita als Museus Vaticans resulta imperdible. Aquests museus acullen una àmplia col·lecció d’art i tresors històrics acumulats al llarg dels segles pels Papes. El cor dels Museus Vaticans, però, aquests dies és, sens dubte, la Capella Sixtina.

Tot i que la Capella Sixtina està tancada temporalment perquè la preparen per al Conclave, els visitants poden explorar les estances adjacents, on van viure els Papes de l’antiguitat. Aquestes habitacions ofereixen una sensació palpable de la transcendència i solemnitat del lloc on es decidirà el futur de l’Església catòlica.

Galeria Clementina i els primers Museus Vaticans

Durant els segles XVIII i XIX es van consolidar els primers Museus Vaticans i un dels espais més representatius d’aquesta etapa és la Galeria Clementina. En aquest recorregut destaca la Sala Alexandrina, anomenada així en honor al papa Alexandre VI. El més interessant d’aquesta sala és la combinació d’estils de diferents períodes històrics, que conviuen en harmonia. L’arquitectura de l’anomenat “braç nou”, per exemple, és molt lluminosa i d’estil neoclàssic.

Una de les meravelles dels Museus Vaticans és la possibilitat de contemplar, amb prou feines en uns metres, una obra d’art medieval al costat d’una altra de barroca. Aquestes galeries no només narren la història de l’art, sinó també la història dels Papes. S’hi conserven manuscrits grecs de gran valor que avui formen part de la Biblioteca Vaticana. Les pintures que decoren aquests espais celebren conquestes de ciutats o triomfs polítics protagonitzats pels Pontífexs.

En una de les galeries es pot veure una màquina molt singular: la màquina de fer butlles papals, dissenyada per Bramante. És un artefacte rar i únic, testimoni de l’enginy tècnic del Renaixement.

Sala dels Papirs i Torre dels Borja

Quan entrem a al Sala dels Papirs el visitant queda meravellat per la pintura del sostre, una obra que funciona com una autocelebració dels Museus Vaticans. Es tracta d’una al·legoria del temps, ubicada en el que també es coneix com la Sala dels Pupils.

Molt a prop de la Capella Sixtina hi ha la Torre dels Borja, que va ser el lloc de treball del pintor Pinturicchio. Just un pis més avall hi ha les estances de Rafael. En aquests espais hi vivien els cardenals durant els segles XV i XVI: eren les seves habitacions, on dormien i menjaven. Va ser el 1492 quan, per primer cop, es va escollir un Papa a la Capella Sixtina.

Els frescos de Miquel Àngel, les estàtues antigues i les obres mestres del Renaixement semblen que cobren vida davant la proximitat del Conclave. Gràcies a la contemplació de la bellesa, el visitant s’oblida de les tensions polítiques i econòmiques que afecten el món. La polarització inevitablement es transfereix a l’Església. L’art, però, té el poder de fer-nos oblidar les etiquetes, reduir la figura del Papa a criteris tals com “progressista” i “conservador”, blanc o negre, i que són els que dominen la narrativa mediàtica.

La bellesa ens convida a mirar més enllà, a apreciar el que veritablement ens uneix i no el que ens divideix.

Les estances secretes i el llegat d’Alexandre VI

En aquesta zona també hi ha les anomenades estances secretes, on van viure Alexandre VI i la seva família, els Borja. Aquestes habitacions estan ricament decorades i una d’elles acollia probablement la biblioteca personal del Papa. Alexandre VI va manar decorar el terra amb ceràmica de Xàtiva i de Manises, provinent de València. Ell creia que era descendent dels egipcis, per la qual cosa les voltes estan adornades amb motius inspirats en aquesta cultura, com el brau i el sol. El brau, de fet, va esdevenir un símbol recorrent dels Borja.

Les restauracions actuals han revelat la qualitat extraordinària dels materials emprats en aquestes decoracions. A diferència del fresc, la tècnica emprada va ser el tremp, un mètode més lent que permet un acabat més brillant. És sorprenent trobar pintures dins d’altres pintures, un recurs que recorda obres com Les Menines, de Velázquez.

L’última de les estances secretes és l’estança de la Fe, on destaca el retrat d’Alexandre VI pintat per Pinturicchio, juntament amb escenes de la vida de Jesús i la seva resurrecció. En total, són sis estances decorades amb un estil refinat i meditatiu. El Papa es considerava ell mateix com el sol, el centre del seu univers simbòlic i espiritual.

A més dels tresors artístics, els Museus Vaticans també ofereixen una oportunitat única per reflexionar sobre el paper de l’Església en el món contemporani. L’elecció del nou Papa no només afectarà els fidels catòlics, sinó també tindrà repercussions globals en termes polítics, socials i culturals.

A mesura que s’apropa el 7 de maig, la Ciutat Eterna ja ha rebut els cardenals d’arreu del món, que es reuniran a la Capella Sixtina per escollir el nou líder de l’Església catòlica. Aquest Conclave no només marca la continuació de l’era Bergoglio, sinó que també es perfila com un dels més diversos i representatius en la història de l’Església, precisament gràcies al coratge que va tenir el papa Francesc per buscar aquest món perdut i oblidat al qual va anomenar com a “perifèries” geogràfiques o existencials.

El que fa únic aquest Conclave és la presència, per primer cop, de cardenals de nacions on la població catòlica és mínima, però la tasca pastoral i teològica dels quals ha estat reconeguda per la seva profunditat i compromís.

Aquest Conclave no només escollirà un nou Papa, sinó que també serà un reflex del rostre polièdric de l’Església, que ja no es defineix exclusivament només per la quantitat de fidels o pel centrisme europeu, sinó per la qualitat del seu testimoni en els racons més inesperats del món.