Hi ha una nova escultura de bronze a la plaça de Sant Pere al Vaticà, a prop de les dutxes per a pobres. L’obra, de l’artista canadenc Timothy Paul Schmalz, és la figura d’un home que des d’una perspectiva frontal sembla un pelegrí i a mesura que canviem a una perspectiva lateral l’estàtua es converteix en un àngel.

L’obra és una versió 3D del verset de la carta als Hebreus que diu: “No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels” (He 12,2).

Hospitalitat que apareix a l’Antic Testament en diversos moments com el d’Abraham i els tres visitants o el de Lot i els àngels a Sodoma o en el Nou Testament, a la paràbola del bon samarità o en el relat del judici final on Jesús s’identifica amb l’estranger, el nu, el malalt, el presoner; i també a les cartes de les primeres comunitats cristianes.

L’hospitalitat és el pal de paller de l’acció cristiana. Acollir l’altre, dirà el filòsof jueu E. Lévinas, és fonamentalment una responsabilitat ètica envers l’Altre; és l’obertura incondicional, que precedeix qualsevol relació jurídica o política. L’Altre irromp en la pròpia existència, interpel·lant-nos i això implica una trobada amb la diferència que ens transforma. Acollir és un acte d’amor; l’antídot antinarcisista i individualista del nostre temps. Jesús acull incondicionalment; estima incondicionalment fins la mort. La genètica cristiana convida a esborrar la tensió manifesta entre les fronteres polítiques, culturals i de tot tipus i l’acollida de l’Altre; malgrat les dificultats.