El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, va presentar la seva renúncia formal al Papa aquest dimecres 31 de maig, coincidint amb el seu 75è aniversari. Així ho va fer públic el bisbat de Lleida, que va recordar, d’acord amb el Dret Canònic, que el relleu del seu pastor, titular de la diòcesi ilerdenca des del setembre del 2015, està en mans del Papa dins la seva missió eclesial de trobar i nomenar el successor.
Amb Giménez Valls, en aquests moments, ja són tres els bisbes titulars de diòcesis amb seu a Catalunya que tenen la renúncia presentada per edat. El 23 d’octubre passat, ja va complir els 75 anys Agustí Cortés, de Sant Feliu de Llobregat, i el 21 d’abril de 2021, havia estat el cardenal Joan Josep Omella el qui complia amb aquesta obligació de renunciar. El proper que haurà de seguir la formalitat dimissionària és l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, concretament el 24 de juliol de l’any vinent, el 2024. I uns mesos després, el 15 d’abril del 2025, serà el moment del bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, que complirà aleshores també els 75 anys.
Si a les tres seus catalanes amb els seus titulars dimissionaris per edat (Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Lleida) hi sumem també les de Girona i Tortosa, totes dues vacants per la mort de Francesc Pardo el 31 de març del 2022 i pel trasllat d’Enrique Benavent a València a finals del 2022, tenim ara mateix la meitat de les 10 diòcesis pendents de nomenament. Deixant de banda Barcelona, on previsiblement el cardenal Omella seguirà un llarg temps fins i tot després del relleu a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola el març vinent, la lògica temporal ens portaria aquest ordre de nomenaments de bisbes per a Catalunya: Girona (que porta 14 mesos sense bisbe), Tortosa (gairebé mig any), Sant Feliu de Llobregat (7 mesos amb la renúncia presentada per Agustí Cortés) i Lleida (on el seu titular acaba d’arribar a l’edat canònica de jubilació).
L’arquebisbe de Barcelona comentava el 14 de febrer passat que, de la mateixa manera que el nomenament de David Abadías com a auxiliar seu havia arribat un any després de la mort de Toni Vadell, aquest període podia ser molt orientatiu per a altres diòcesis pendents de nomenaments, començant per Girona, on de moment no s’ha complert aquesta previsió, ja que l’espera haurà estat d’un temps més llarg. A Tortosa, seguint aquesta aproximació, el nou bisbe hauria de ser nomenat a finals d’aquest 2023. En el cas de les renúncies, l’acceptació i el nomenament d’un successor acostuma a produir-se de mitjana entre un i dos anys després, amb l’única excepció de Barcelona quan el titular és cardenal. En aquest cas, el període de temps amb la renúncia presentada ha arribat a ser de tres anys i mig en el cas de Lluís Martínez Sistach i de gairebé tres, en el cas de Ricard Maria Carles.
Complex panorama en les properes successions
Sigui com sigui, l’actual successió episcopal a les diòcesis amb seu a Catalunya es presenta complexa i segurament lenta. Sembla que el nomenament a Girona és imminent, o almenys proper en el temps, però Tortosa, Sant Feliu i Lleida apunten a un període més llarg abans de la successió. A més, Urgell i Terrassa entraran en aquesta espera els propers dos anys, cosa que podria ampliar aquesta llista de diòcesis pendents de relleu episcopal si no hi ha nomenaments els propers mesos almenys a Girona i a Tortosa. La reducció en el nombre de sacerdots a Catalunya, juntament amb les diverses crisis socials i polítiques que influeixen en la vida de l’Església, són també factors que dificulten les substitucions de bisbes.
Això sí, Tarragona (on Joan Planellas complirà 75 anys el 2030), Vic (on Romà Casanova arribarà a aquesta edat el 2031) i Solsona (amb Francesc Conesa que renunciarà previsiblement el 2036) respiren de moment una mica més tranquil·les, sempre que no hi hagi canvis de bisbat que afectin algun d’aquests tres pastors. I una complicació afegida és la sempre difícil substitució del bisbe d’Urgell, per la seva condició de cap d’Estat. El nomenament d’un coadjutor amb dret successori abans del juliol del 2024 podria ser un primer pas que aclariria el panorama, com ja va passar el 2001 en ser nomenat Joan-Enric Vives per succeir Joan Martí Alanis. En qualsevol cas, la meitat de diòcesis pendents de nomenament del seu bisbe i dues més amb la renúncia dels seus pastors ben propera són dues dades inqüestionables que deixen el panorama eclesial català en una gran incertesa.
