“Sabeu que això és històric, oi?”, diu una mare a les seves tres filles mentre fan cua per entrar a la basílica de Sant Francesc d’Assís. Itàlia ha passat de viure a Roma la particularitat de l’Any Jubilar a fer-ho ara a Assís, amb la commemoració dels 800 anys de la mort de sant Francesc. La ciutat acull aquests dies un esdeveniment únic: l’exposició pública, per primera vegada, de les restes del cos del fundador dels franciscans.
Es podria considerar que Assís comparteix, en certa manera, la particularitat de Montserrat: un lloc on la bellesa de la Creació i la transcendència immediata s’entrelliguen. Trepitjar Assís és, immediatament, viure una experiència espiritual, siguin quines siguin les creences que hom tingui, per la naturalesa, la bonhomia i la pau que, automàticament, eleven. Aquests dies, però, la calma s’ha transformat en comunitat i el silenci, en convivència. Ha passat de ser un poble calm a convertir-se en un centre de pelegrinatge, amb llargues cues i on, per poder accedir a la basílica, s’ha de reservar —gratuïtament— una hora d’entrada.
Entre els qui viuen aquests dies amb més intensitat hi ha fra Marco Moroni, custodi del Sacre Convent d’Assís. Sota un sol punyent que comença a anunciar l’arribada de la primavera, a la porta de la zona inferior de la basílica observa el flux constant de pelegrins que el saluden i que venen a veure les restes del sant. “Ja han passat més de 120.000 persones i n’esperem moltes més; probablement arribarem a les 400.000”, explica. Segons ell, la resposta dels fidels ha superat les incògnites inicials: “Era molt difícil imaginar quina adhesió hi hauria, però estem descobrint que Francesc és realment un sant molt estimat.”
Per acollir els pelegrins s’ha preparat un itinerari que no és només logístic, sinó també espiritual, i que està pensat en un recorregut concret. Fra Moroni recorda que la basílica inferior va ser concebuda, des de l’origen, com el lloc de sepultura del sant: “L’altar de la basílica és la pedra tombal de Francesc.” Per això el recorregut vol ajudar els visitants a apropar-se progressivament al misteri de la seva vida. El pelegrí és convidat a avançar entre els frescos fins a arribar davant de les seves restes, “que són molt poca cosa, molt fràgils”, diu el frare, “i parlen precisament de la fragilitat de Francesc i de la nostra existència”. Tanmateix, afegeix, és una fragilitat cridada a una plenitud més gran: “Són els ossos d’un home que ha respirat l’Esperit.”
Per això insisteix que la visita no és una simple contemplació d’unes relíquies. “No es ve tant a venerar uns ossos, sinó a reconèixer, a través d’aquesta presència tan senzilla, la vida cristiana en Francesc, la vida de Crist en ell.” Tant és així que explica que molts pelegrins surten impressionats pel clima que es crea a l’interior de la basílica: “És increïble. Normalment els turistes tenen dificultat per guardar silenci, però aquí es crea un clima que convida al silenci.” De fet, tan bon punt entres, ja es recomana apagar el telèfon mòbil i es demana no fer fotografies per guardar aquest clima d’interiorització.
Oportunitat de creixement espiritual
Tal com escriu fra Giulio Cesareo, director de la revista San Francesco Vive, al número 2 d’aquesta publicació, no es tracta només d’un acte de devoció, sinó d’una “oportunitat espiritual” que pot enriquir moltes persones i ajudar-les a créixer en la vida interior.
Com explica el mateix fra Giulio a l’article d’aquest magazín especial, “és una mica com les galetes: n’hi ha qui en menja cada dia, d’altres només de tant en tant i alguns no en mengen mai. Tot i així, es pot viure bé i tenir una alimentació equilibrada tant menjant-ne sovint com sense menjar-ne”.
Amb aquesta comparació es refereix a l’ostensió de les restes mortals de sant Francesc i a altres pràctiques eclesials que, segons diu, “són una ajuda per sostenir el camí de la vida de fe, esperança i caritat”. Així, les restes del sant expliquen també qui va ser i com va viure: la vida d’un home que es va donar completament a Déu.
Sant Francesc, un home radical
El sant connectat amb la naturalesa i la fauna, el sant de la pobresa, el sant de la pau i un llarg etcètera. És sabut que l’autor del Càntic de les Criatures gaudeix de diversos títols i invocacions, ara bé, quin és el que més destaca entre la gent? Em camuflo entre pelegrins, pràcticament tots italians, i els pregunto: què és el que més et crida l’atenció de sant Francesc d’Assís? L’Antonieta és la primera que em respon, afirmant-me convençuda mentre fa cua per entrar a la basílica que és “el sant dels humils perquè, de tant ric que era, va decidir fer-se pobre i donar-se als pobres”. La Patrizia, la seva germana, hi afegeix que aquesta pobresa, “sumada amb la riquesa de l’ànima, són les que el porten a la pau”.
Altrament, quan se li demana com definiria sant Francesc entre tants títols, fra Moroni té clara la resposta: “El risc és perdre l’essencial.” Per a ell, la clau és una altra: “Francesc és l’home de l’Evangeli.” I ho resumeix amb una expressió molt precisa: “Francesc és la transparència de l’Evangeli; amb la seva humanitat transparenta la presència del Senyor.”
En un context marcat fortament per la guerra i la por, el custodi del Sacre Convent d’Assís creu que el testimoni del sant continua parlant amb força. “Quan s’entra a la basílica i s’està a prop de la seva tomba, moltes persones senten que encara es pot transmetre pau”, afirma. Potser no és fàcil que aquest missatge arribi als qui decideixen el destí del món, admet, però sí que pot transformar la vida quotidiana: “Comencem per fer nosaltres experiència de la pau i portem-la on puguem, en els nostres ambients de cada dia.”
Assís a Barcelona
Entre els frares que aquests dies ajuden a acollir els pelegrins hi ha també fra Alejandro María Aldavero, franciscà conventual. Forma part de la comunitat que custodia la doble basílica de Sant Francesc d’Assís i, en aquest any que commemora els 800 anys de la mort del sant, col·labora en les múltiples tasques d’acollida. “Estan arribant rius i rius de pelegrins i ens hem vist una mica desbordats”, explica. La seva feina, diu, és sobretot “acollir-los, acompanyar-los en la petita peregrinació cap a les restes del sant, escoltar confessions i simplement estar presents per parlar, beneir o parlar amb qui ho vulgui o necessiti”.
Aquesta presència discreta, assegura, és una de les experiències més intenses d’aquests dies. “Hi ha molta gent que vol confessar-se, i això és una gràcia molt gran”, comenta. Des del confessionari o en les converses espontànies amb els visitants, els frares escolten històries i experiències molt diverses. “Ve gent molt preparada, però també gent molt senzilla, i a tots els toca d’alguna manera”, expressa convençut.
Fra Alejandro, però, no viu habitualment a Assís. Forma part de la comunitat franciscana de Barcelona, a la parròquia i convent de Sant Francesc d’Assís, al barri de Sant Gervasi. Per això recorda que l’experiència espiritual que molts pelegrins busquen a la ciutat de l’Úmbria també es pot viure més a prop. “Tenim un petit Assís a Barcelona”, diu amb un somriure. I recorda que, amb motiu d’aquest any dedicat al sant, les esglésies franciscanes dedicades a sant Francesc d’arreu del món també poden viure l’any jubilar: “A la nostra església de Barcelona també es pot rebre la indulgència plenària i fer aquesta experiència que tants pelegrins estan vivint aquí.”
Segons ell, la figura de Francesc continua parlant amb una força sorprenent, vuit segles després de la seva mort. “El seu carisma, la seva vida, la seva conversió i els seus escrits tenen una actualitat impressionant”, afirma. Per això, quan se li demana com definiria el sant d’Assís, no dubta a fer servir una expressió que pot semblar provocadora: “Francesc va ser un home de radicalitat evangèlica.” I ho explica així: “Un cristià radical és aquell que viu l’Evangeli sense glosses, que es dona als altres fins al final”, referint-se que va viure una vida d’una gran coherència entre allò que creu i com actua en conseqüència.
Per al frare franciscà, aquesta és la clau de la seva santedat. “Qui viu la radicalitat evangèlica s’assembla a Crist, i assemblant-se a Crist esdevé sant.” I afegeix que aquesta és també la invitació que continua fent sant Francesc als qui avui arriben a Assís: un camí que no és només exterior, sinó interior. “La peregrinació més llarga —diu sovint als visitants— és la que va del cap al cor”.
2026: any jubilar de sant Francesc
L’exposició de les restes del cos de sant Francesc —oberta del 22 de febrer al 22 de març amb la voluntat d’ajudar a viure la Quaresma— ha fet que, per la brevetat del temps d’exposició, la majoria de visitants d’Assís aquests dies siguin italians. Així ho confirmen des de la Sala de Premsa: s’hi han inscrit prop d’un 80% d’italians, mentre que el 20% restant són persones vingudes d’arreu. Tanmateix, al llarg de tot aquest any celebratiu es preveuen diverses activitats i, de cara al 4 d’octubre, festivitat de sant Francesc, s’està preparant un esdeveniment de caire internacional —encara per definir— amb la voluntat de fer, d’Assís, un lloc d’encontre i de pau.
