Acaba un any històric. Ha estat un 2025 en el qual l’Església catòlica ha celebrat el Jubileu de l’Esperança i en el qual la història de l’Església, un cop més, ha travessat la història de la humanitat mateixa. Perquè també ha estat l’any en el qual hem perdut el papa Francesc; en el qual els ulls del món han girat cap a una Roma que contenia l’alè pel Pontífex malalt, al qual després va tocar plorar amb tristesa. Però, com el mateix Francesc va escriure a la butlla de convocatòria del Jubileu, “l’esperança no defrauda”. Va ser el missatge en el qual va insistir la nit de Nadal del 2024. En cadira de rodes, i afeblit pels primers símptomes d’un fort refredat que després desembocaria en quadre complicadíssim de salut, Francesc va obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere. En l’homilia de la Missa del Gall repetiria a tots que “Déu diu a cadascú: ‘També hi ha esperança per a tu!’ Hi ha esperança per a cadascun de nosaltres”.

En aquests mesos, segons les xifres de la Prefectura de la Ciutat Eterna, pràcticament 31 milions de pelegrins han travessat una Porta Santa a Roma.