Aquest 2025, 17 missioners han mort assassinats mentre exercien el seu servei pastoral. Com cada any, l’agència Fides ha revelat les dades sobre la crua realitat que afronten els missioners arreu del món. L’informe recull les estadístiques de sacerdots, religioses, seminaristes i laics que van donar testimoni de l’Evangeli fins al final, en contextos marcats per la violència i la fragilitat humana.

El continent africà, la regió més afectada

El continent africà ha tornat a registrar el nombre més alt d’assassinats, amb deu agents pastorals morts al llarg de l’any (sis sacerdots, dos seminaristes i dos catequistes). Nigèria va ser el país més colpejat, seguit de Burkina Faso, Sierra Leone, Kenya i Sudan.

A Amèrica, en canvi, es van comptabilitzar quatre víctimes, entre les quals dues religioses assassinades a Haití, país immers des de fa anys en una profunda crisi de violència i inestabilitat, a més d’un sacerdot assassinat a Mèxic i un prevere d’origen indi assassinat als Estats Units.

A l’Àsia van ser assassinats dos sacerdots (un a Myanmar i l’altre a les Filipines), mentre que a Europa un sacerdot va ser assassinat a Polònia.

Aquesta distribució confirma una tendència ja coneguda: Àfrica i Amèrica s’alternen, any rere any, com els escenaris més afectats per aquesta violència que colpeja l’Església en sortida, present allà on la dignitat humana és més vulnerada.

Una memòria que interpel·la

Com ha recordat la mateixa agència Fides, entre els anys 2000 i 2025, el nombre total de missioners i agents pastorals assassinats ascendeix a 626. Una xifra que no pretén alimentar estadístiques, sinó mantenir viva la memòria d’un testimoni que continua parlant a l’Església i al món.

Aquest any ha tornat a augmentar el nombre de víctimes, ja que el 2024 van ser assassinats 13 missioners. No obstant això, la tendència dels darrers anys dona motius per a l’optimisme, ja que, per exemple, el 2019 l’agència Fides va reconèixer que es van assassinar 29 missioners.

Cal recordar també que la llista anual no es refereix només als missioners ad gentes en sentit estricte, sinó que intenta reflectir tots els casos en què batejats compromesos amb la vida de l’Església han mort de manera violenta, no necessàriament per “odi a la fe”, com és el cas dels catequistes.