Aquest dimecres, 16 de juliol, el patrimoni catedralici i gironí celebrarà els 1.050 anys del Beatus de Girona, un manuscrit que data de l’any 975 i on destaca el text de l’Apocalipsi. Com han explicat des del bisbat de Girona, es tracta d’un volum que inclou els comentaris del monjo de Liébana anomenat Beatus, i on s’hi pot veure representat el primer infern de l’art medieval europeu.
“D’aquesta creativitat van sorgir dissenys tan espectaculars i rics com el de la bèstia de l’Apocalipsi, que ha generat fins i tot un personatge de la cercavila popular de la Fal·lera Gironina: el Beatusaure”, ha explicat el director del museu Tresor de la Catedral, Joan Piña. Piña ha destacat també que és “un privilegi poder gaudir i contemplar encara avui dia d’un objecte tan delicat”. I afegeix: “Això ha estat possible gràcies a generacions de canonges i arxivers que l’han procurat conservar i divulgar”.
Tant Piña com el mateix bisbat han convidat “tots els gironins i gironines a contemplar aquesta famosa peça, alhora que recordem que compten amb l’entrada gratuïta a la catedral i el seu museu”.

El Beatus de Girona
El Beatus de Girona és un dels manuscrits més prestigiosos de l’edat mitjana, ja que hi ha documentació precisa sobre la seva arribada a la catedral de Girona, un fet poc habitual en altres còdexs de l’època. Aquest volum destaca per les seves il·lustracions espectaculars, ja que és l’únic que compta amb imatges amb pigments i fulls de plata i or que ocupen una doble pàgina. A més, la seva gran quantitat d’il·luminacions el diferencia clarament d’altres beatus conservats.
Un altre aspecte que reforça el seu valor és el seu alt grau de conservació: està gairebé complet i només li manca una pàgina. A Catalunya, a més, només es conserven dos beatus: aquest i el de la Seu d’Urgell, cosa que incrementa encara més la seva singularitat.
Una de les seves principals característiques és que està signat, i el nom que hi apareix és el d’una dona. Això el converteix en el testimoni de la primera artista femenina documentada a Catalunya, i fins i tot alguns experts la consideren la primera artista femenina documentada d’Europa.

