Va néixer a Igualada el 19 de desembre de 1925 d’Agustí Franquesa i Teresa Homedes. Batejada per Eusebi Crespí el 27 de desembre de 1925; feu el prenoviciat al Masnou el 24 de setembre e 1947 i el  noviciat el començà el dia 19 de març de 1948. Va professar el vots temporals al Masnou el 10 d’abril de 1950 i els vots perpetus el 28 d’agost de 1953 també al Masnou. Els estudis de Magisteri i Llicenciatura en Pedagogia els cursà a Barcelona.

Ha desenvolupat la seva missió d’Escolàpia a Barcelona, Girona, Sabadell, Igualada i Arenys de Mar; i, a més a més de donar classes, ha destacat en la Catequesi Pastoral de canalla i adults, i formació en grups de creixement i desenvolupament personal (ioga, tai-chi, tallers de Bíblia, oratori, oració continua…etc.)

Els seus darrers anys els passa a Olesa de Montserrat, on aquest 19 de desembre celebrarà els 100 anys d’edat.

El convent d’Igualada ha donat aquestes dades; però els que hem tingut la sort de conèixer-la podem assegurar que la seva rica personalitat ultrapassa dades, títols i d’altres reconeixements. Ella, molt lluny de buscar-ho, s’ha distingit per una noblesa, que el seu inconformisme que més la caracteritza ha esdevingut catequètic per a qui ho necessitava i alliçonador per a qui ho volia reconèixer.

La Neus, com se l’anomenava sempre, ha fet del seu esperit crític un senyal d’identitat. Així, fidel als seus principis de dir, malgrat tot, la veritat; fer país i ser conseqüent, ha forjat un caràcter, un talent d’autèntics valors cristians –està clar- que ha maldat a ser fidel a denunciar tot allò que no ho era o que no ho era prou.

Molt treballadora, ha tingut especial cura a vetllar per ensenyar de debò, per la qual cosa s’implicava seriosament amb compromís pedadògic.

Moltes gràcies, perquè el teu esforç per cercar l’autenticitat ha valgut la pena pels fruits que ha deixar el teu exemple.