Us demano a totes les comunitats de l’arxidiòcesi que us feu ressò de la preocupació per la sequera

Estimats germans i germanes en Crist,

Una de les grans preocupacions, no només dels que viuen al món rural sinó també a les ciutats, i no només en aquestes terres de Catalunya sinó també a la resta d’Espanya, és la manca de pluja, la gran sequera que patim.

No voldria deixar passar més temps sense fer-me ressò d’aquesta preocupació. Vull fer realitat, un cop més, el que proclama el Concili Vaticà II en la Constitució sobre l’Església en el món actual: “El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els afligits, són també el goig, l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no tingui ressò en el seu cor”. (GS 1)

Us demano a totes les comunitats de l’arxidiòcesi que us feu ressò de la preocupació per la sequera. Recolzant-nos en les paraules de Jesús, “el que demaneu al Pare en nom meu jo us ho donaré”(Jn 14, 13), i en l’exemple del profeta Elies, tal com ho recull l’apòstol Sant Jaume en la seva carta: “Elies era un home de la mateixa condició que nosaltres; va pregar insistentment perquè no plogués, i no va ploure sobre la terra durant tres anys i sis mesos. Després va pregar de nou i el cel va donar pluja i la terra va produir el seu fruit” (Jm 5, 17-18), us demano que feu pregàries, diàriament, en l’Eucaristia, per demanar la pluja; fins i tot podríeu organitzar rogatives amb la mateixa intenció (*). Només el Senyor és capaç de canviar el curs de les coses. Ell vol comptar, certament, amb la nostra ajuda però, moltes vegades, la nostra ajuda no pot ser altra cosa que demanar insistentment, com la vídua inoportuna de l’Evangeli.

Tant de bo que la nostra pregària sincera, confiada i perseverant pugui aconseguir la tan desitjada aigua per als camps, els pobles i les ciutats. Tant de bo que de la necessitat d’aquesta aigua de pluja siguem capaços de passar a desitjar, acollir, l’aigua viva de l’Esperit que Déu concedeix sempre sense mesura.

Amb el meu afecte i benedicció,

† Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

(*) A la pregària dels fidels de l’Eucaristia, a la pregària de vespres de la litúrgia de les hores, i també en l’oració personal, se suggereix el següent text:

“Per la pluja, que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: que Déu,

provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres”.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!