L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa han tornat a fer la peregrinació amb molta emoció aquest mes de juny passat.

He viscut aquesta tornada a Lourdes amb moltes ganes i emoció perquè és un lloc molt especial, hem fet front al Covid-19 amb tots els protocols i prevenció necessaris per poder gaudir tant els usuaris com nosaltres de la peregrinació; tant la gent gran amb diversitats o sense tenien molta il·lusió per tornar a Lourdes, ja que en moltes ocasions és l’única sortida que fan al llarg de l’any.

Fer el retrobament amb tota la família hospitalària ha sigut molt emotiu perquè a Lourdes és molt intens i s’hi respira amor, felicitat i solidaritat.

És un lloc on tothom té ganes d’ajudar i no cal que estiguis a l’Acollida; simplement el fet d’acompanyar les persones que venen a la peregrinació ja és més que suficient.

Sempre es diu que som nosaltres els que anem a ajudar allà, però al llarg de l’any ens ajuden ells a nosaltres on ens ensenyen resiliència, superació i devoció per la Mare de Déu, amb totes les coses que ens expliquen.

Lourdes és un lloc on t’endinses en una bombolla que fa que et trobis tu mateix/a, reflexionant a partir de tots els exemples de vida que hi ha. La vida pot donar moltes voltes, però ells tornen a donar-li una altra volta on aprens molt d’ells.

Et sens ple; vas vivint per servir al llarg dels dies, encara que dormis poc i t’aixequis d’hora per anar a ajudar a sales o hagis d’anar a preparar carrets. Fas amistats que saps que seran per sempre, amb somriures i molts bons records. És el que he après a Lourdes.