«Hi influiran més les qüestions polítiques que l’interès real per les víctimes dels abusos, de tots els abusos.» Així de contundent s’ha mostrat Mons. Luis Argüello, secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, en una entrevista concedida al programa El Matí a Ràdio Estel, codirigit per Pol Marsà, el 2 de febrer. Mons. Argüello ha lamentat que es faci política sobre els abusos a menors i que no s’afronti la problemàtica en la seva globalitat. I sobre el possible viatge del Papa a Espanya, ha dit: «Crec que hi ha una possibilitat real que el Papa pugui fer un viatge llampec, i em fa l’efecte que seria només a un indret, potser a Santiago.»

Entrevista a Mons. Luis Argüello al programa El Matí a Ràdio Estel

Es fa política sobre la qüestió dels abusos a menors per part de l’Església?

Certament, perquè una comissió al Congrés dels Diputats no és l’àmbit adient per fer una investigació d’aquesta mena, que té altres camins, com el poder judicial. El plantejament mateix de la petició d’investigació ja estableix un judici, és a dir, d’alguna manera ja inclou les conclusions quan afirma que l’Església és una institució patriarcal, fosca i que no és un espai segur, cosa que suposa una gran ofensa a tants milers de persones que al llarg dels anys, al si de l’Església, han viscut una vida d’entrega a infants i joves. Sens dubte que hi ha hagut comportaments execrables, però no es pot fer un judici general al comportament de tots els membres de l’Església.

Sens dubte que hi ha hagut comportaments execrables, però no es pot fer un judici general al comportament de tots els membres de l’Església

Cal abordar el fenomen dels abusos en la seva globalitat?

Si hi hagués una veritable preocupació per les víctimes, es tindria en compte tota la realitat dels abusos a Espanya. Els informes, des de la mateixa Fiscalia General de l’Estat fins a institucions que es dediquen a l’atenció dels menors, posen de manifest que es tracta d’un problema real del conjunt de la societat espanyola. És més: des d’un punt de vista relatiu, del nombre de persones, el percentatge d’abusos per part de clergues és petit en relació amb la problemàtica general dels abusos a menors a Espanya. A més, es fa creure que l’Església es nega a investigar-ho, quan no és així. L’Església, en el seu conjunt, des del 2002, va fer un gir respecte de la comprensió i la presa de consciència d’aquests assumptes. Progressivament, totes les diòcesis d’arreu del món hem fet passes, canviant les normatives, posant en marxa equips de treball, instituint oficines per a la recepció de denúncies i l’acollida de les víctimes. S’han posat en marxa una pila d’iniciatives que ens permeten dir que l’Església sí que investiga.

Si finalment la comissió es fa realitat i hi són citats membres de l’Església, hi participaran?

D’una banda, hem de veure el que diu l’ordenament jurídic i, de l’altra, posar en relleu el que considerem que són els nostres drets. Però ens trobem en una mena de trampa saducea, perquè si l’Església tingués arguments jurídics per posar alguna dificultat a l’hora de participar en aquesta investigació seria presentat com una negativa absoluta. En qualsevol cas, veurem com es desenvolupen els esdeveniments, si la comissió s’aprova i en quins termes s’aprova, per veure’n el tipus d’obligatorietat i la col·laboració que nosaltres hi podem fer.

Estarien més d’acord amb la creació d’una comissió d’experts independents?

Podria ser, però en tot cas l’Església té el dret a poder participar i dialogar respecte d’aquesta comissió d’experts, els seus objectius i el reconeixement del que l’Església ja ha fet, entre d’altres raons per posar-ho a disposició de qui faci aquesta investigació. Però com que no acceptem un judici general que suposi una desconfiança de tota l’Església, de tota la comunitat cristiana, de tots els responsables eclesials, hem de tenir també la nostra iniciativa, la nostra col·laboració, hem de formar part d’aquesta possible proposta de comissió d’experts.

La Fiscalia general de l’Estat ha demanat a les fiscalies de tot Espanya que li remetin els casos oberts d’abusos. Aquest és el camí adequat?

Aquesta petició seria completa si, al mateix temps, es digués quants casos d’abusos en el conjunt de la societat espanyola estan en tramitació. Cada any, la fiscal general de l’estat presenta un informe, a l’inici de l’any judicial, en què es parla del nombre de delictes i, en concret, del d’abusos, sense especificar-ne els autors. Ara, sí que es fa una petició especificant-ne els autors però mirant només l’Església, cosa que ens sembla insuficient. Per afavorir la transparència total caldria dir els casos que afecten membres de l’Església però posar-los en relació amb el conjunt de la societat. Ens faria adonar que la problemàtica dels abusos afecta malauradament múltiples sectors de la societat.

Per afavorir la transparència total caldria dir els casos que afecten membres de l’Església però posar-los en relació amb el conjunt de la societat

Per què l’Església espanyola ha optat perquè cada diòcesi porti la seva investigació, i no s’ha fet de forma general, com per exemple a França?

L’Església espanyola no fa un mode d’investigació estadístic-sociològic com per exemple ha fet la Conferència Episcopal Francesa, o un mode d’investigació com determinats mitjans voldrien que féssim. Lògicament, davant l’ambient que s’està creant, voldrem poder exposar d’una forma molt més clara i transparent el resultat del treball que les congregacions religioses i les 70 diòcesis que hi ha a Espanya fan en els últims anys. La nostra via, que segueixen altres països com Itàlia, pretén personalitzar la situació, parlar de víctimes i agressors concrets. Hem de tenir en compte que, en bona mesura, són casos ja prescrits penalment, en què fins i tot alguns dels acusats ja ha mort. Per tant, la investigació té molt més a veure amb el que puguem fer en el futur, l’acollida a les víctimes, que amb l’anàlisi general estadístic-sociològic com és el cas de la investigació francesa, que ens durà a conclusions similars, és a dir, en el sentit que hem de posar en marxa tot el que són protocols de prevenció, cuidar la formació de les persones que intervenen en la vida de l’Església, col·laborar amb les autoritats civils, fer el possible perquè l’Església sigui el que ja és: un lloc acollidor, hospitalari, segur, en què es practica la proximitat i el desig d’oferir la bona nova a totes les persones que s’hi acosten.

Es plantegen algun canvi de protocol en l’acompanyament a les víctimes?

Tenim la voluntat de millorar constatment els protocols, partint de la premissa que les coses tal com les hem fet en altres èpoques eren manifestament millorables, no es tractava de mirar cap a una altra banda, sinó d’acollir les víctimes i ajudar-les a superar la seva situació. Moltes víctimes que s’han adreçat als bisbes espanyols el que sobretot desitjaven era posar en comunicació el que havien viscut i demanar que aquestes situacions no es repetissin. Per tant, tot el que fem en prevenció, formació i atenció a la cura a les víctimes és prioritari, i volem continuar aprofundint-hi i millorant-ho.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Joan Josep Omella, i el president del Govern espanyolPedro Sánchez, van mantenir una reunió de treball el 24 de gener

En quin punt es troba la relació entre l’Església espanyola i el Govern d’Espanya?

Mantenim la voluntat i el desig d’una relació de respecte i de col·laboració. Ara bé, la lectura que es va fer del nostre informe sobre les immatriculacions ens ha deixat perplexos.

Quan diu que els va deixar perplexos és perquè no entenen com és que la lectura va ser que l’Església havia actuat incorrectament i que corregia les immatriculacions?

Sí, perquè en la reunió amb el president del Govern i el ministre de la Presidència el tema de les immatriculacions va ocupar poquíssim temps, perquè era un tema ja treballat. Nosaltres vam presentar un voluminós informe en què vam dir que dels 35.000 béns que apareixien a la llista que donava el Govern hi havia 2.500 incidències. De forma prèvia a la reunió, vam acordar una nota de premsa en què s’explicava tot això, i per això ens va sorprendre molt que, estant encara de manera física el president del Govern i el ministre de la Presidència a la seu de la CEE, alguns mitjans de comunicació eren coneixedors de les dades d’aquest informe, i titulaven l’Església es compromet a tornar mil immobles. No ens hi podem comprometre quan diem a l’informe que no els reconeixiem com a nostres.

Quina és la procedència dels béns de l’Església?

A Espanya hi ha 22.000 parròquies, cadascuna amb un temple, una ermita i una casa rectoral. Molts d’aquests béns són a mans de l’Església des d’abans que existís el registre de la propietat, que és de mitjan segle XIX. Són dels poble de déu, formen part del lloc de culte de la comunitat cristiana. També hi ha béns que són fruit de donatius i donacions al llarg dels segles.

Hi ha una possibilitat real que el Papa pugui fer un viatge llampec, i em fa l’efecte que seria només a un indret, potser a Santiago

El cardenal Omella, en la visita ad limina, va renovar la invitació al Papa perquè visiti Santiago i Manresa. Hi ha aquesta possibilitat?

Encara no ho té decidit. En aquest sentit, la porta no està tancada. Jo, després de l’entrevista, el que crec és que hi ha una possibilitat real que el Papa pugui fer un viatge llampec, i em fa l’efecte que seria només a un indret, potser a Santiago, però no podria dir-ho de manera taxativa.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!