Sergi Sicília

El 23 de març passat, el jove Sergi Sicília Sansi, de Sant just Desvern, va ser ordenat diaca al servei de l’Església de Sant Feliu de Llobregat. En declaracions a Catalunya Cristiana, ens explica la història de la seva vocació.

—Què representa per a tu el ministeri diaconal?
El sagrament de l’orde ens marca amb un segell indeleble que ens configura amb Crist que es va fer «diaca», és a dir, servidor de tothom. Per aquest sagrament participem de la missió i la gràcia de Crist d’una manera especial. D’aquesta manera, el fet de rebre el ministeri diaconal significa assumir una nova funció en el si de l’Església, una funció molt unida al servei, a imatge de Crist servent, amb la seguretat que és Crist mateix qui actua en nosaltres per al bé de la seva Església.

—A grans trets, com ha estat la teva crida vocacional?
La meva crida vocacional va sorgir durant els primers anys d’universitat, quan estudiava enginyeria de telecomunicacions. Em vaig adonar que volia alguna cosa més que estar ben situat en el món… Em vaig adonar que tenia set d’un amor més gran, un amor per sempre, un amor infinit. Això em va portar a cercar aquest Amor més gran, recerca que va donar lloc a una trobada: jo cercava aquest Amor més gran, però finalment va ser Ell qui em va trobar a mi.

—Et sents anant a contracorrent?
Per a mi, la vocació al sacerdoci ha estat sempre una lluita, perquè jo no volia ser capellà, fins que em vaig deixar vèncer per Aquell que sap millor que nosaltres mateixos el que de debò pot donar plenitud a les nostres vides. Aquest procés va durar el seu temps, en el qual vaig poder comptar amb l’ajuda de sacerdots amics que em van acompanyar al llarg del camí. La pregària personal, el tracte amb la Mare de Déu, al confessió freqüent, la direcció espiritual, la celebració de l’Eucaristia i l’amistat amb preveres entregats i feliços van ser mitjans que Déu va posar en el meu camí per prendre una decisió madura i fonamentada.

—Què et sents cridat a aportar a l’Església i al món?
Els cristians som cridats a donar Déu al món. Si no donem Déu, en el fons, donem molt poca cosa. Així que a partir del sagrament de l’orde, a partir d’aquesta configuració amb Crist i de la participació de la seva missió i gràcia, espero no posar impediments perquè Crist mateix realitzi l’obra de la seva salvació a través del meu ministeri.

—En el pontificat del papa Francesc, el diaconat, que es servei, és encara més exigent?
La nostra exigència neix sempre de l’Evangeli de Crist: Caritas Christi urget nos, diu sant Pau. En la història de l’Església els diversos pontífexs han posat accents en diverses dimensions del mateix Misteri de Crist. En aquest sentit el papa Francesc esdevé un do incomparable de Déu a la seva Església i ens ajuda a viure molts elements amb intensitat renovada, però l’exigència és la mateixa, perquè el Misteri de Crist és el mateix.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!