Del 5 al 12 de febrer la capital de la República Txeca, Praga, acull les reunions de l’Assemblea continental europea del Sínode 2021-2024. La trobada, en la qual participen 200 delegats en representació de les diferents Conferències Episcopals Europees, se celebra en dues fases: una primera en la qual participen tots els delegats, i una segona per als presidents de les Conferències Episcopals. En parlem amb el sacerdot Luis Manuel Romero, representant de la Conferència Episcopal Espanyola (CCE) a l’Assemblea continental europea del Sínode.
Quina és l’aportació de l’Església a Espanya en aquesta fase continental?
A Espanya s’ha donat a conèixer el document de treball per a l’etapa continental a tots els grups sinodals que van participar en la primera fase: diòcesis, congregacions religioses, moviments i associacions laicals. El temps ha estat breu, però hem recollit aportacions molt enriquidores. En línies generals, percebem que la sinodalitat avança, passant d’un concepte teòric a una realitat que ajuda a créixer en comunió.
En la síntesi que hem presentat a l’Assemblea continental de Praga, hem subratllat algunes intuïcions, tensions i, principalment, prioritats o desafiaments pastorals, que són els següents: potenciar l’acollida a les nostres comunitats; impulsar la corresponsabilitat, superant el clericalisme; reconèixer el paper dels laics, i de manera particular de la dona en l’Església, i fomentar la seva participació prenent com a punt de partida la seva igual dignitat baptismal que la resta del poble de Déu; acompanyament als joves, que se sentin partícips en la vida de l’Església; formació integral i d’una manera particular en Doctrina Social de l’Església, en moral i en sinodalitat; diàleg amb el món i la cultura actual, destacant també l’ecumenisme i el diàleg interreligiós, i la importància de la comunicació; tenir cura de la litúrgia, especialment a través d’una bona formació i d’una adaptació de llenguatge. I tot això ha de partir d’una conversió personal i comunitària a Crist.
Quin missatge els ha transmès el secretari general del Sínode, el cardenal Mario Grech?
El cardenal Grech s’ha referit a la importància en aquest procés sinodal del discerniment, és a dir, com a Església encara hem de seguir creixent en l’escolta recíproca i en l’escolta de l’Esperit Sant per créixer en comunió, per acceptar també la unitat i la diversitat. El cardenal també ha insistit en la idea que la diferència no és una cosa negativa, si la concebem com un camí de relacions, d’unitat… i des de la comunió ens plantegem com evangelitzar, que és l’objectiu de l’Església i de la sinodalitat perquè sense comunió no hi ha evangelització.
S’obre ara una nova etapa d’escolta?
L’escolta ha de ser contínua. És a dir, ha de ser una eina que fem servir sempre en l’Església, és fonamental que escoltem tothom, que es pugui dialogar des de la llibertat, buscant sempre la comunió. El procés sinodal només s’entén des de l’escolta i des del desig que a partir d’ara ens acostumem a posar en pràctica l’escolta no només a nivell d’Església universal, o d’Església europea, sinó també en l’àmbit més concret de les nostres diòcesis i parròquies.
Ja es poden apreciar fruits sinodals?
Estem aprenent aquest nou estil i manera de ser Església que és la sinodalitat. Podem dir que estem fent les primeres passes i és cert que es noten avenços perquè estem creixent en escolta activa, en el diàleg profund, en el discerniment, en sentir-nos corresponsables, però encara ens falta camí per recórrer. I és important que no ens angoixem pensant que serem sinodals ràpidament. Aquest procés nou exigeix temps. El fonamental és que anem junts en la mateixa direcció, sense por davant la novetat i la sorpresa, alhora que amb la confiança que el protagonista és l’Esperit Sant.
Com valora la trobada a Praga?
D’aquesta Assemblea europea a Praga jo surto amb molta il·lusió i esperança perquè l’Església a Europa, en la qual hi ha diverses sensibilitats (perquè la problemàtica de l’Europa occidental és diferent de la de l’Europa central o la de l’Est), té el desig de créixer en la comunió i des d’aquí, per a la missió. Ens preocupa, en definitiva, a tota l’Església, com evangelitzar en un context de secularització i de pluralisme. I la sinodalitat ens ha de servir com a metodologia per assolir aquesta fita, aquest horitzó. Esperem que aquest camí sinodal ens serveixi per revitalitzar la nostra fe i que encengui en nosaltres l’ardor missioner, l’anhel de l’anunci de la Bona Notícia de Jesucrist.
