Germana de sant Benet de Núrsia, quan ell es va retirar a Montecassino, Escolàstica va formar una comunitat femenina prop del monestir masculí. Es trobaven un cop l’any en una casa a mig camí dels dos cenobis. Una vegada la conversa es va fer tan interessant que Escolàstica va demanar a Benet de continuar-la encara que se saltessin els horaris monàstics, però ell va dir que ja continuarien al cap d’un any. Aleshores Escolàstica es va posar a pregar i tot d’una es va desfermar una tempesta tan forta que Benet no va poder sortir, i així van poder seguir enraonant. Temps després, de la cel·la sant Benet va veure un colom blanc que s’enlairava cap al cel des del monestir de la seva germana: Escolàstica acabava de morir. Venerada en tot el món monàstic per ser la fundadora de les benedictines.