Quan a mitjan segle IX l’imperi carolingi es va començar a desintegrar el papa Nicolau I va fer de l’Església la institució més sòlida d’Occident. Va reforçar el paper de Roma com a seu de la cristiandat llatina, va fer construir esglésies noves per tota la ciutat i va revofar la fe dels fidels. Políticament va maldar per aconseguir la pau entre els diferents estats hereus de l’imperi de Carlemany, i alhora va mantenir la independència de l’Església respecte el poder temporal. A l’est, sant Nicolau I va provar de mantenir l’estabilitat de la cristiandat bizantina en plena crisi iconoclasta, i al nord va enviar missioners per evangelitzar els pobles escandinaus. Va ser mol estimat pel poble de Roma a causa d’haver mantingut la pau a la ciutat en una època inestable, i d’aquí que se’l conegui com Nicolau el Gran.