Nascut a Barcelona en una família modesta i molt practicant, va ser ordenat sacerdot quan tenia 26 anys. Va començar a ser conegut com a «doctor pa i aigua» perquè vivia de manera molt austera i només s’alimentava de pa i agua. Adscrit a la basílica de Santa Maria del Pi, es dedicava sobretot a l’atenció dels pobres, per la qual cosa ràpidament va ser molt estimat per les classes populars. La seva fama encara va anar a més quan va començar a obrar guaricions miraculoses. Es va dedicar en cos i ànima al dejuni i a l’atenció dels pobres fins a emmalaltir i a donar literalment la vida per Crist i els seus germans. Va ser canonitzat per Pius X el 1909.