Fill de Natzaret, la seva família venia de Betlem i era descendent del rei David. Malgrat això, Josep era un home humil tant per condició social —treballava de fuster— com per la manera de ser. Va ser precisament aquesta humilitat que va fer d’ell un home sant: va creure, sense arribar-ho a comprendre en aquell moment, que Maria donaria a llum el Fill de Déu, el Messies esperat d’Israel, i es va convertir així en el pare adoptiu de Jesús. Era un home vertebrat per la fe, però no pas per una fe a cegues, crèdula, sinó fonamentada en l’amor a Déu, que el va dur a estimar de manera incondicional Maria i el seu Fill. Sabem que Josep encara era viu quan Jesús es va perdre als dotze anys al Temple, i que ja era mort quan va començar l’activitat pública. Els evangelis no ho expliquen, però podem estar segurs que va morir en pau envoltat de la Mare de Déu i Jesús, de la família per la qual ell ho havia donat tot.