Es tracta de Manuel Galcerá Videllet, Aquilino Pastor Cambero, Millán Garde Serrano i Francisco Cástor Sojo López

La catedral de Tortosa és l’escenari dissabte de la beatificació de quatre sacerdots que van patir el martiri en la Guerra Civil de 1936-1939 a diversos indrets d’Espanya. Els beatificats són Manuel Galcerá Videllet, Aquilino Pastor Cambero, Millán Garde Serrano i Francisco Cástor Sojo López. Els quatre sacerdots tenen en comú, a més del martiri i que tots ells van perdonar els seus botxins, el fet de ser operaris diocesans, membres de Germandat que va fundar el sacerdot tortosí ja beatificat Manuel Domingo i Sol, més conegut com “mossèn Sol”.  La Germandat va realitzat una gran tasca de promoure vocacions sacerdotals i de formació de sacerdots diocesans. Durant l’esmentada guerra civil espanyola van ser assassinats un total de 30 sacerdots operaris diocesans, que venien a representar la quarta part de tots els de la Germandat. Val la pena recordar, si més no breument, que en la persecució religiosa van ser assassinats al territori republicà un total de 6.832 religiosos, distribuïts de la següent manera segons l’estudi molt detallat que va publicar el 1961 Antonio Montero Moreno: 13 bisbes; 4.184 sacerdots seculars; 2.365 religiosos i 283 religioses. Vicente Cárcel, en el seu llibre La gran persecución (Planeta Testimonio 2000), diu que encara hi ha alguns casos per ajustar i seguien les investigacions, però aquelles xifres son vàlides. Als números esmentats caldria afegir un nombre molt alt de seglars que van ser assassinats per las seva fe. O, simplement, perquè era conegut que “anaven a missa”. Tot i que se sap que van ser uns quants milers i algun ha estat beatificat, en molts casos és més difícil de destriar el fet de si van morir per la seva fe que en el cas de sacerdots i religiosos, ja que aquells podien ser morts també pel fet de ser persones considerades de dretes, o empresaris, o qualificats d’adversaris del bàndol republicà. En el cas del bisbat de Tortosa, que en aquells temps incloïa a més del seu territori actual una gran part de la província de Castelló i l’arxiprestat de Calaceit de la de Terol, van ser assassinats 316 sacerdots del total de 510 que hi havia, el 61,9%. Va ser uns de les diòcesis d’Espanya més castigades. En el conjunt de les diòcesis catalanes, del 5.147 sacerdots seculars que tenien les aleshores vuit diòcesis catalanes, van ser martiritzats 1.536. Algunes dades dels quatre que seran beatificats són les següents: Manuel Galcerá Videllet Manuel Galcerá Videllet havia nascut a Caseres, a la comarca de la Terra Alta i diòcesi de Tortosa, havent estat ordenat sacerdot l’1 de juny de 1901 i ingressant a la Germandat de Sacerdots Operaris el 12 d’agost de 1906. Va prestar serveis als seminaris de Saragossa i Barcelona, a Tarragona, va estar tres anys a Mèxic dels quals dos va ser professor a Cuernavaca i un a Querétano, va retornar a Espanya estant a Badajoz, Ciudad Real i Saragossa, va ser vicerrector a Roma durant un any, i novament a Espanya treballant a Valladolid, Belchite y Baeza. En el “Martirologio de la Hermandad de Sacerdiotes Operacios” (Sígueme 1946), el seu autor, Antonio Torres Sánchez ressalta que Galcerá era persona de gran talent i estudiós, a la vegada que molt humil. El 23 de juliol de 1936, recent iniciada la guerra i amb ella la revolució i persecució religiosa, residint a Baeza (Jaén) es va refugiar junt amb un altre operari, Aquilino Pastor, a casa d’unes dones que els va oferir acolliment, Manuela Pozas de la Torre i la seva mare, però el 28 d’agost de 1936 el van empresonar i a la matinada del 3 de setembre van assassinar a Galcerà, al terme municipal de Ibros (Jaén). Aquilino Pastor Cambero Aquilino Pastor havia nascut el 4 de gener de 1911 a Zarza de Granadilla (Cáceres), diòcesi de Coria, i va ingressar a la Germandat dels Operaris el mes d’agost de 1935, mes en el qual també va rebre l’ordenació sacerdotal. El 23 de juliol de 1936 la citada família de Manuela Pozas de la Torre li va donar allotjament junt amb Manuel Galcerà, a la seva casa del carrer Emilio Castelar, de Baeza. Però el 28 d’agost els van detenir, junt amb un oncle i un cosí de la Manuela Pozas, així com a aquesta mateixa, tot i que a ella la van deixar poc desprès en llibertat. La matinada del 29 d’agost van treure al sacerdot Aquilino Pastor i al cosí de la propietària de la casa que els acollia i els van assassinar al terme municipal d’Úbeda. La religiosa carmelita Sor Teresita del Nen Jesús va declarar que va sentir dir a testimonis que quan traslladaven a Aquilino Pastor cap al lloc de la seva execució expressava en la cara una gran alegria, pronunciava jaculatòries i exclamava visques a Crist Rei. Millán Garde Serrano Nascut a Vara del Rey, província i diòcesi de Cuenca, Millán Garde va rebre el presbiterat el 21 de desembre de 1901 i ingressat a la Germandat dels Operaris el 12 d’agost de 1902. Va exercir la seva activitat sacerdotal a Toledo, Badajoz, Valladolid, Salamanca, Plasencia i León, a més de passar set anys a Mèxic entre els seminaris de Cuernavaca i de Querétano. D’arreu on va anar es destacava la seva entrega, així com l’esperit auster i penitent. L’inici de la guerra el va sorprendre al seu poble natal, on havia anat tornant de Tortosa per a veure la seva família abans de marxar a Toledo, on exercia en aquell moment. Va ser sotmès primer a arrest domiciliari i, més tard, junt amb un altre sacerdot, obligat a atendre un menjador social, les despeses del qual havia de sufragar ell mateix. Eren sotmesos a moltes humiliacions. Quan van assassinar al seu company sacerdot va fugir, preveient que li podia passar el mateix, amagant-se a diverses cases i pobles. En aquest període de forçada clandestinitat que va durar un any va realitzar un gran apostolat eucarístic. Finalment va ser detingut i internat al Seminari de Cuenca, aleshores convertit en presó, on va ser sotmès a maltractaments i tortures, patiments que va oferir per Crist. Allí va estar dos mesos, essent traslladat en molt precari estat de salut a un hospital, on va morir pocs dies després, el 7 de juliol de 1938. Francisco Cástor Sojo López Francisco Cástor Sojo havia nascut el 1881 a Guadalupe, població de la província de Cáceres però  pertanyent a la diòcesi de Toledo. Des que va rebre el presbiterat el 1903 va prestar els seus serveis a Toledo, Plasencia, Badajoz, Segovia, Astorga i Ciudad Real. Estava al Seminari de Ciudad Real quan es va produir l’aixecament militar el juliol de 1936. Al desfermar-se la revolució, ell, juntament amb el rector del Seminari, el també operari Pascual Carda, es va apressar a treure del Seminari i a posar en lloc segur la custodia, els calzes i vestidures sagrades més valuoses. Sojo, que era d’una família benestant, també va amagar alguns bens personals. Seria poc temps més tard detingut, i, preveient el martiri, el va acceptat oferint la seva vida a Déu. Va ser afusellat el 12 de setembre de 1936 a Valverde, un poble proper a Ciudad Real.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!