A diferència del text usual, on es parla en plural de la purificació “d’ells”, de Maria i de l’infant, el Còdex Beza, ben avalat per les versions antigues, parla tan sols de la purificació de l’infant i del rescat que havien de pagar els israelites pels seus primogènits (Ex 13,2.12.15), ja que, un cop consagrats al Senyor, li pertanyen, com a record de l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavitud d’Egipte. La presentació de Simeó amb un pseudònim: “Hi havia un home a Jerusalem, que tenia per nom Simeó”, és una clara al·lusió al summe sacerdot Simeó, el just, del segle III-II aC (cf. Sir 50), que estava expectant a la consolació d’Israel i que ara es reactiva.
Simeó, avisat en una revelació de l’Esperit Sant que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor, ha anat al Temple inspirat per l’Esperit, pren l’infant en braços i el presenta com el futur salvador d’Israel. Lluc, segons Beza, circumscriu el Càntic de Simeó a Israel: “Llum per a revelació i glòria del teu poble, Israel”, mentre que el text usual n’amplia l’abast a totes les nacions paganes: “Llum que es revela a les nacions i glòria del teu poble, Israel”, relacionant-ho amb Is 42,6; 49,6. Lluc reserva la revelació als pagans per al segon volum (cf. Ac 13,47).
Adreçant-se a Maria (Mariam, text usual), Simeó li prediu que aquest infant “ha estat destinat per a ruïna i per a alçament de molts a Israel, com un senyal de contradicció” i li prediu que una espasa li traspassarà l’ànima. A continuació, presenta Anna, una profetessa, que no s’apartava del santuari retent culte amb dejunis i oracions. Tenia 84 anys, 12 septenaris, desglossats en 2 septenaris de soltera, 1 de casada (Israel-Esposa) i 9 de viuda (Israel que s’ha apartat del Senyor): Lluc resumeix en aquesta figura tota la història d’Israel. Seguint de prop Mt 2,23, Lluc-Beza relacionen per simple assonància “Natzaret” amb “Natzoreu”; el text usual omet aquesta referència.