La presència de la Congregació dels Sagrats Cors a Barcelona es remunta a l’any 1927 amb la inauguració de l’església dedicada als Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Més tard, l’any 1961 es fundaria el Col·legi Pare Damià SS.CC., que acaba de ser renovat completament i, el 1987, s’obriria Llar Trobada, un pis per a joves en risc d’exclusió social.
A finals de gener els cinc religiosos, que viuen actualment a la casa de l’església de l’avinguda República Argentina, han rebut la visita del superior general, el pare Javier Álvarez-Ossorio, que tenia gran interès per conèixer la missió que es porta a terme a la Ciutat Comtal.
La Congregació de germans i germanes dels Sagrats Cors va ser fundada l’any 1800 a França en els difícils temps de la Revolució Francesa. Els fundadors són el sacerdot Pere Coudrin i la jove noble Enriqueta Aymer de la Chevalerie. Avui dia està estesa per 35 països. Compta entre els seus membres amb sant Damià de Molokai, apòstol dels malalts de lepra, amb el beat Eustaqui i amb el beat Teòfil i companys màrtirs del segle XX.
Així és el sentiment de la Congregació, expressat en l’últim Capítol General, celebrat a Roma el setembre del 2012: «Ens reconeixem en la paràbola del Bon Samarità, tant en aquell home que sent compassió per l’apallissat enmig del camí, com en aquell desconegut que necessita ser guarit de les ferides. En definitiva, sabem que som enviats a portar l’Evangeli i a rebre’l de les persones i els pobles on anem.»
Una comunitat amb cor
Impulsats per aquest esperit, els sacerdots de la comunitat dels Sagrats Cors de Barcelona miren de viure la seva vida centrats en el Cor de Déu, amb la pretensió de manifestar el seu Amor, sobretot, als qui més pateixen. Les seves jornades transcorren en el servei a l’Església, la pastoral al Col·legi Pare Damià i l’atenció a la Llar Trobada. La pregària, una convivència senzilla i familiar, així com un bon ambient d’humor i de suport fan possible viure cada dia la fraternitat per a la missió. Aquest any estan decidits a donar a conèixer la figura d’un missioner de la Congregació: el beat Eustaqui van Lieshout, un senzill sacerdot, entregat als malalts i a les persones immerses en la soledat.
Del pare Eustaqui ha assenyalat el superior general: «Eustaqui resava pels malalts i es curaven. Nosaltres busquem la salut del cos. Eustaqui diu que transmetre la salut és una alegria però alhora la salut és la pau del cor. Ens centrem en el fet de guarir ferides i la reconciliació que dóna la pau als cors.»
Joves en risc d’exclusió
En aquesta idea de guariment està basada la Llar Trobada, que ofereix a cinc joves un pis i una assistència en tots els àmbits per tal que siguin capaços de dur una vida adulta normalitzada, un cop finalitzada la seva estada en el projecte. Reben recursos materials de primera necessitat, aprenen a conviure amb altres joves, es troben en un ambient adequat per al seu desenvolupament personal i aprenen a dur una vida autònoma. Se’ls ofereix un seguiment personalitzat a partir d’un pla de treball individual, un projecte educatiu, un programa d’inserció o millora laboral, orientació per a la cerca d’una llar. En definitiva, se’ls dota d’aquells recursos que més necessiten per construir-se un futur digne. Maribel Lorenzo, educadora social, destaca que la majoria dels joves que passen per allí tenen rostre estranger, «volen treballar i sentir-se realitzats».
Per la Llar Trobada hi han passat més de dos-cents joves d’ençà la seva fundació. Per al pare Javier aquesta obra «en la perspectiva de la Congregació és molt interessant, perquè suposa estar amb els abandonats, un estímul que tenim en l’horitzó i un treball valuosíssim». És fonamental la dedicació de voluntaris, de la comunitat dels Sagrats Cors i el fort suport del Col·legi Pare Damià.
Una de les històries de joves que s’han forjat un futur és la d’un noi que va estudiar a la Llar Trobada la carrera de psicologia i després va exercir d’educador allí mateix. Ara treballa en un centre de menors a Saragossa.
Un col·legi que és una gran família
1.200 alumnes, 76 professors, 7 membres de personal no docent, 18 persones encarregades de cuina, menjador i neteja, juntament amb 30 monitors, catequistes, ens parlen, més que d’unes xifres concretes, d’una gran família que acaba d’estrenar unes instal·lacions immillorables.
Josep Menargues, director general del Col·legi Pare Damià SS.CC., defineix el centre com «una escola acollidora, familiar, inclusiva, sensible amb els més necessitats i on els nostres alumnes se senten feliços».
Amb diversos projectes d’innovació en el camp educatiu, aquesta obra respon a l’interès pastoral de la Congregació dels Sagrats Cors, on el professorat està vivament implicat. El pare Javier ha comprovat que es tracta d’un Col·legi amb una important implicació «en l’evangelització i en la pastoral, de la mà d’una educació integral de qualitat». Ha indicat, a més, que «els col·legis són llocs privilegiadíssims d’acompanyament a les persones a llarg termini. És un segell, una forja».
El Col·legi està compromès amb el finançament d’un centre de formació professional, Tondisa Ebale, ubicat a Kinshasa (República Democràtica del Congo). Hi va anar de missioner el pare Álvarez-Ossorio. D’aquesta etapa ha declarat: «Àfrica et canvia. Compartir el patiment de la gent és una benedicció.»
Coneixedor de l’estil educatiu dels diferents col·legis dels Sagrats Cors arreu del món, el pare Javier el defineix així: «Té com a característica una manera familiar, propera a la persona i preocupada pel seu cor. S’hi transmet l’Amor de Déu amb transparència i respecte, sense oblidar els més pobres i senzills.»
La visita del superior general ha culminat amb una eucaristia a la capella del Col·legi, on han assistit nombrosos membres de la comunitat educativa i s’ha comptat amb l’ambientació musical de l’Escolania del centre. Ha deixat aquestes paraules marcades en el cor dels assistents: «Hem d’obrir els ulls i descobrir on és l’Esperit de Jesús. És anar, com el papa Francesc, amb el cor a la mà.» Bonica forma d’actualitzar la tasca que té encomanada la Congregació dels Sagrats Cors inserida en aquesta Església que peregrina a Barcelona.
