Gabriel Auguet i Roset


Mossèn Gabriel Auguet i Roset havia nascut a Igualada l’any 1876 en una família treballadora i sense massa recursos, arreladament catòlica i afí a la causa carlina, que acabava de ser derrotada en la darrera de les tres guerres. 

Cursaria els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic, la seva diòcesi, i rebria el presbiterat el setembre del 1900, però la primavera següent passaria a dependre de la diòcesi de Barcelona. Com a vicari, va anar a un seguit de parròquies, com ara Santa Maria de Cardedeu, Sant Cebrià de Tiana, Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès i Santa Maria de Caldes de Montbui i, com a regent, a la de Sant Esteve de la Costa del Montseny. 

Paral·lelament, va continuar els seus estudis eclesiàstics i es va llicenciar el 1910 a la Universitat Pontifícia de Tarragona en sagrada Teologia amb la màxima qualificació; i es va doctorar, també amb els màxims honors, el 1914. Del 1910 data la publicació del seu llibre sobre les doctrines de Jaume Balmes i la relació amb l’encíclica De rerum novarum, del papa Lleó XIII. 

Si bé, ell va viure el drama de la Setmana Tràgica des de la pau rural, aquesta canviaria el curs de la seva vida. El 1912 el bisbe Joan Josep Laguarda va encomanar-li la reconstrucció de l’església de l’antic convent del Carme, a Barcelona, totalment destruït i va lliurar-se a «fer» la nova parròquia partint de zero.

Canonge de penitències de la catedral des del 1915 i clergue lletraferit, va publicar nombrosos articles de rerefons social, tant a la seva Igualada natal com a revistes afins als entorns de la Comunió Tradicionalista. Va mantenir-hi sempre afinitat en els seus actes, prou hostil al nacionalisme i va intervenir de manera oberta en campanyes electorals. Ell mateix oficiaria, el 1931 a la catedral de Barcelona, les exèquies pel pretendent carlí Jaume de Borbó. Seria també home de confiança del bisbe Reig, que fins i tot el va postular com a bisbe d’Urgell, però el seu perfil polític el va descartar. 

Fou consiliari de l’Associació de la Romeria del Ram i de l’Adoració Nocturna, administrador de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i administrador marmessor de la fortuna de Magdalena Modolell. Vídua de Jaume Nogués, va ser la darrera propietària de la torre Modolell de Viladecans, que cedí al municipi i, gràcies a part del seu llegat, es va poder edificar la basílica de Sant Josep Oriol a Barcelona.

El 1924 havia assistit, amb fidels barcelonins de l’Apostolat de l’Oració, on estava fortament vinculat, al XXVII Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Amsterdam. 

Amb la salut malmesa després dels patiments de la guerra civil, el febrer del 1939 retornava a la catedral; el doctor Gabriel Auguet va patir una crisi cardíaca i li foren administrats els darrers sagraments. Va morir a Barcelona el 30 d’abril del 1943.