EDITORIAL Foto: Moisés Becerra
Per què viatja el Papa?
Mn. Miquel Ramón Fuentes, director 04/01/2022

La vaticanista Valentina Alazraki ens explica la seva experiència com a periodista als viatges dels tres últims papes. Ja estem acostumats al fet que el Sant Pare faci alguns viatges a l’any en visita pastoral als catòlics de diferents països. Però, per què viatja el Papa? Què el mou a sortir de Roma i voler trobar-se amb els fidels d’altres terres?

L’impulsor dels viatges del Successor de sant Pere fora de Roma ha estat, sens dubte, el papa sant Joan Pau II. Tots tenim encara a la retina les imatges del papa Wojtyla en els seus viatges arreu del món, que han estat més d’un centenar en els seus vint-i-set anys de pontificat. El seu primer viatge apostòlic va ser a Mèxic, desoint les recomanacions que li desaconsellaven fer aquesta mena de viatges. Pensaven que no hi aniria ningú, que els fidels no respondrien. Però, el Papa ho tenia clar. Davant la crisi d’autoritat que havia suscitat el maig del 68, ja no n’hi havia prou amb un discurs des de Roma per confirmar en la fe el poble cristià. Calia anar a tots els racons de la terra en persona, com sant Pau, com tants altres que han comprès que una part essencial del missatge cristià és la seva transmissió a tots els homes.

Sant Joan Pau II era molt conscient que hi havia d’anar en persona, sobretot a Llatinoamèrica. Volia anar-hi a anunciar de nou Jesucrist, amb un nou vigor i convicció, per denunciar la Teologia de l’Alliberament, que causava estralls entre la fe dels senzills i que confonia el compromís cristià amb la lluita armada.

La fe sempre ha requerit el tu a tu, el diàleg de cor a cor, com diu sant John Henry Newman. I el diàleg requereix la presència física de l’altre, estar davant la persona en carn i ossos, captar-ne tot l’ésser en el gest de la comunicació. Tots hem experimentat durant la pandèmia que comunicar-se en línia no és el mateix que fer-ho cara a cara.

Benet XVI ens ha recordat amb els seus viatges que la fe, a més d’anunciada, ha de ser explicada. Per això ha anat als centres de la intel·lectualitat, a exposar-hi la raonabilitat del cristianisme. Finalment, Francesc ens convida a reconèixer que també els que són a les perifèries de la fe i del que és humà necessiten escoltar una paraula de salvació, de sentit i d’esperança.

Tal com va passar amb els primers deixebles, la fe requereix d’una trobada personal amb Crist, d’una paraula pronunciada per un testimoni i que és acollida al cor de qui escolta. El mètode, dos mil anys després, continua sent el mateix.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET