AQUESTA SETMANA Foto: Cathopic.com
Contra la violència de gènere, què podem fer com a Església?
Teresa Casillas, membre de la Comissió diocesana per una vida lliure de violències contra les dones de l’arquebisbat de Madrid 24/11/2021

Fa uns dies em va arribar un estudi publicat a la revista Nature, que mostra que, als Estats Units, les dones embarassades o en període postpart moren dues vegades més per homicidi que per causes relacionades amb el seu estat. S’hi afirma que estar embarassada augmenta el risc de morir assassinada. Aquesta dada esgarrifosa és només una mostra minsa dels perills que comporta ser dona al nostre món.

Les xifres ens sacsegen: el 70% de les dones experimenta violència en el decurs de la seva vida, el 38% del total d’homicidis de dones al món es deuen a violència conjugal, cada any 5.000 dones són assassinades en nom de l’honor i 25.000 núvies moren o són mutilades a conseqüència d’assumptes relacionats amb el dot. Es calcula que entre 100 i 140 milions de nenes i dones arreu del món viuen amb les conseqüències de la mutilació genital femenina, 44 nens assassinats a Espanya els últims anys per la «violència vicària». Aquestes dades, ja força dramàtiques, es veuen incrementades per catàstrofes, guerres, desastres naturals i crisis ambientals o sanitàries com la que estem vivint. La violació com a arma de guerra, la situació de desemparament que es viu en camps de desplaçats o en desplaçaments forçosos, la situació de dones que s’han vist obligades a quedar-se tancades a casa amb el seu maltractador durant els mesos de confinament…

La violència contra les dones té diverses manifestacions: física, sexual, psicològica, econòmica, simbòlica, laboral i institucional i, a més, no és exclusiva d’una cultura, religió o país. És una situació persistent, les arrels de la qual es troben en la discriminació que afecta les dones des del seu naixement fins a la vellesa.

L’Església no pot restar-ne al marge, com a espectadora d’aquesta situació d’injustícia i mort. L’Església ha d’alçar una veu ferma i unànime contra tota forma de violència o de discriminació envers les dones. El missatge de Jesús de Natzaret és clar i contundent: «Jo he vingut perquè totes tingueu vida i vida en abundància» (Jn 10,10). Els cristians i cristianes no podem mirar cap a una altra banda. Ser «samarità» és no eludir la realitat de tantes dones assaltades i deixades a la vora del camí. Elles són el nostre proïsme i no podem esquivar-les, no podem justificar o minimitzar la violència contra les dones, perquè això ens converteix en còmplices dels agressors.

El papa Francesc també ha estat clar definint la violència de gènere «com una degradació covarda del poder masculí i com l’expressió màxima de relacions de poder i desigualtat entre homes i dones, que endinsa les seves arrels en els excessos del patriarcat, que considera la dona de segona categoria humana».

Com a persones que seguim Jesús de Natzaret, l’imitem posant-nos al costat de les dones, ajudant-les a alliberar-se del que les oprimeix i sotmet. No volem eludir la seva crida, volem prendre partit de manera absoluta i incondicional perquè els agressors sàpiguen que no trobaran complicitat i tolerància a l’Església, i sí que serem refugi, seguretat, acollida i alliberament per a les víctimes. Com a Església volem fer passos en el compromís per a l’erradicació de la violència contra les dones, començant pels nostres llenguatges, canviant les relacions de poder i desigualtat a les nostres comunitats eclesials, en la nostra manera de viure la pastoral i l’acompanyament.

En un Decàleg elaborat per la Comissió Diocesana per una vida lliure de Violències contra les Dones, de la diòcesi de Madrid, es proposen aquestes bones pràctiques:

• Anomenar el pecat pel seu nom, denunciant la violència envers les dones com una realitat no volguda per Déu

• Prendre partit com a cristianes i cristians, sense minimitzar, justificar o ser còmplices silenciosos i indiferents davant la violència

• Generar en la Pastoral espais de seguretat, d’escolta, d’absència de judici, que possibilitin la prevenció i la detecció primerenca

• Establir protocols d’atenció i acompanyament a les dones que experimenten violència

• Fer formació a agents de pastoral i sacerdots, seminaristes, sobre la violència contra les dones per comprendre’n les causes i entendre les víctimes

• Proporcionar una formació bíblica que promogui les lectures dels textos com a Bona Notícia per a l’alliberament de les dones

• Eliminar llenguatges i pràctiques excloents, discriminatòries que justifiquin la violència contra les dones

• No tancar els ulls davant la violència que es dona també a l’interior de l’Església













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET