UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
L’Evangeli, un cant a l’esperança
Mons. Sebastià Taltavull 23/11/2021

Ho llegim a l’Evangeli: «Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats» (Lc 21,28). Ens hi va la llibertat i molts motius d’esperança. Tanmateix, la complexitat dels esdeveniments humans, sobretot aquells que superen la nostra capacitat de comprensió, ens porten sovint a un carreró sense sortida. En aquest temps d’incertesa, enmig dels problemes d’un contagi encara universal en lleuger augment i els desencontres polítics que provoquen tantes víctimes, som conscients de la nostra feblesa i necessitem que algú ens obri el cor a l’esperança. Molts ho estan demanant en el límit de les fronteres, en la desesperació de la immigració o en la recerca d’un habitatge digne i treball decent.

Aprofundint en el pensament social de l’Església i deixant-nos il·luminar per les seves afirmacions, podem trobar aquella llum que també es desprèn de l’Evangeli i que pot obrir-nos el cor a l’esperança si al seu costat ens proposem una acció eficaç de transformació, també segons l’Evangeli. «L’exposició dels principis de la doctrina social pretén suggerir un mètode orgànic en la recerca de solucions als problemes, perquè el discerniment, el judici i les opcions responguin a la realitat i perquè la solidaritat i l’esperança puguin incidir eficaçment en les complexes situacions actuals. Els principis són fruit de la revelació de l’amor que Déu té per la persona humana» (Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 9).

Si continuem aprofundint en aquest aspecte, veiem que la salvació que Déu ofereix als seus fills requereix la seva resposta lliure i la seva adhesió incondicional. La fe consisteix en això: ens entreguem lliurement i del tot a Déu; així responem a l’Amor precedent i sobreabundant de Déu amb l’amor concret als germans i amb esperança ferma, perquè «Déu compleix fidelment les seves promeses» (He 10,23). El pla diví de salvació no situa la criatura humana en un estadi de simple passivitat o de minoria d’edat. El temps d’Advent ens prepara per entendre que tot això s’ha fet realitat en el misteri de l’Encarnació, ja des dels seus inicis, en el naixement de Jesús, el Fill de Déu.

La nostra atenció, quan comencem l’itinerari del nou Any litúrgic, se centra, doncs, en Jesús de Natzaret. Ell serà la resposta esperançada als nostres interrogants sobre com refer tantes situacions humanes ancorades en una crisi perenne i per a molts sense perspectives de solució. La nostra solidaritat amb tothom és un signe que ens adherim a aquesta proposta d’esperança que trobem a l’Evangeli. Per això, la seva lectura i meditació freqüents ens han d’ajudar a enfortir i, si és necessari, a refer els motius d’esperança i passar a l’acció. Fem cas de sant Pau, qui ha fet de l’Evangeli la raó de la seva vida i ens anima dient «és cert que ja ho feu, però us demano que avanceu encara més» (1Te 4,1). Aquesta és la proposta.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET