VATICÀ Foto: Synod.va
“Quan hi ha unitat en Crist, les diferències enriqueixen, multipliquen”
Luis Marín de San Martín, sotssecretari del Sínode dels Bisbes
Bernat Folcrà 11/10/2021

El Papa, en el moment d’inaugurar el Sínode, va dir que el protagonista és l’Esperit Sant. Què significa exactament?  

Evidentment, el Sínode és el temps de l’Esperit. Què significa? Doncs que qui ens dirigeix és l’Esperit Sant. Per tant, ell ens portarà a la renovació profunda, a la veritable renovació. Ens comunicarà entusiasme, per viure la nostra fe i pertinença a l’Església, amb l’entusiasme que ens impulsarà a l’evangelització, testimoniar Crist enmig del món. És una mica com la Pentecosta. On va portar l’Esperit Sant als apòstols? A tots els racons de la terra, els va fer canviar de mentalitat, els va fer viure amb alegria malgrat les dificultats en la fe. Aquest és un temps de l’Esperit. Per això també deia el Papa dues coses molt boniques l’altre dia: d’una banda, que hem d’estar preparats per a les sorpreses. De l’altra, que l’esperit ens necessita, tots estem convocats en aquest procés, per obrir-nos en aquest moment de gràcia.

Com es gestiona la conflictivitat que moltes vegades és intrínseca en el fet de caminar plegats?

Les diferències no ens han de fer por. Sempre dic que no hem de buscar les fotocòpies, perquè el diferent, l’altre, que no pensa com jo, em pot ajudar, m’enriqueix. Quan hi ha unitat en Crist, les diferències enriqueixen, multipliquen. Quan no existeix aquesta unitat en Crist, tot esdevé ideologia, les diferències s’enfronten. L’Església és plural, és unitat pluriforme, amb moltes maneres, moltes formes, l’esperit suscita molts carismes. Tots som diferents, però units en Crist ens enriquim, avancem. No hem de tenir por. Espero que en aquest procés sinodal aprenguem realment el que és l’escolta, el diàleg, el discerniment i la corresponsabilitat en la marxa de l’Església.

Quines transformacions s’esperen al final de tot el procés?

El procés no conclou l’any 2023, no acaba mai, perquè la sinodalitat pertany a l’essència de l’Església. De la mateixa manera que la comunitat, la missió, són essencials en l’Església, la sinodalitat també. En el procés sinodal busquem uns fruits, però el simple fet d’estar en procés, d’escoltar-nos, d’enriquir-nos mútuament, de dialogar, ja són fruits. Caldrà prendre decisions, hi haurà novetats, caldrà concretar algunes coses, caldrà desenvolupar-les més. És com la vida d’una persona. Hi ha decisions que es prenen al principi, d’altres en la maduresa. L’Església va avançant, anem caminant, anirem prenent decisions en un procés que és essencial en la totalitat de l’Església. Per això, hi ha una enorme bellesa, i jo espero que ho visquem amb entusiasme.

Creu que hi ha com una metàfora entre el fet de caminar junts del Sínode i el caminar junts de la gent després dels confinaments?

Aquest temps que ens ha tocat viure, el temps del coronavirus, ha estat el temps de la por, de la soledat, de l’individualisme, de les esglésies buides. El procés i el camí sinodal és tot el contrari: és l’entusiasme, l’encontre, la família, el fet d’avançar plegats, és donar gràcies a Déu i viure l’eucaristia com a comunitat cristiana. Aquest temps, aquest procés sinodal, és una metàfora de la vida. És un do de Déu veure-ho així, com a resposta a aquests temps de mort i foscor. El temps de la llum, de l’encontre, de la gràcia de Déu. És molt maca aquesta metàfora, aquesta confrontació: el temps del coronavirus i el temps del Sínode, que és un temps de la vida, d’una resposta d’amor i esperança que il·lumina les tenebres d’un món en angoixa.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET