ACCIÓ SOCIAL 
Radiografia sobre el sensellarisme
Presentat l’informe «Viure al carrer en temps de pandèmia. Una enquesta a les persones que viuen al ras a Barcelona»
MAC 08/10/2021

Arrels Fundació és l’artífex d’un document que ofereix una mirada sobre la situació de les persones que viuen al carrer a la capital catalana a partir de l’anàlisi de dades obtingudes durant la nit del 26 de novembre del 2020, dins d’un context marcat pel toc de queda a causa de la pandèmia del Covid-19. Aquesta informació esdevé fonamental per tal d’impulsar polítiques socials i recursos útils que s’enfoquin a aconseguir que ningú hagi de dormir al ras.

L’informe s'ha presentat el dijous 7 d’octubre a la seu d’Arrels Fundació, una entitat privada que des del 1987 atén persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Ofereix allotjament, alimentació, atenció social i orientació a més de 2.600 persones l’any. A l’acte hi han participat Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, i Esther Meya, advocada de l’equip jurídic d’Arrels.

De les 367 persones entrevistades, el 87% són homes, tenen una mitjana d’edat de 45 anys i el 44% són naturals de països extracomunitaris. «Tot i que les dones representen un percentatge petit en comparació amb els homes, acumulen, però, més situacions de risc i de vulnerabilitat. Així, el 63% de les dones enquestades han vist la seva situació més agreujada en els darrers mesos», ha explicat Ferran Busquets.

Una cinquena part de les persones enquestades, el 22%, ha començat a viure al carrer durant la pandèmia i, de mitjana, fa 4 mesos que es troben en aquesta situació. De mitjana, els homes suposen el 88% del total i tenen 42 anys; les dones representen el 7% i tenen 46 anys. Segons la procedència, 8 de cada 10 persones són migrades.

Per què van decidir venir a Barcelona? La majoria de les respostes rebudes tenen a veure amb un factor estructural: buscar feina. Ho afirmen el 38% dels homes i el 33% de les dones. Pel que fa a la procedència, el 33% són persones nascudes en un país comunitari i el 43%, persones extracomunitàries. Per edats, buscar feina també representa el primer motiu entre els joves de 16 a 25 anys (el 68%) i les persones d’entre 26 i 35 anys (el 41%).

A més, els enquestats expressen en les seves respostes voler assolir una millor qualitat de vida (25%) i retrobar-se amb familiars i amistats (18%) com a motius importants que en el seu moment els van portar a venir a Barcelona. També destaca el fet que 4 de cada 10 persones que han arribat a Barcelona diuen haver-ho decidit elles mateixes i 2 de cada 10 per recomanació de familiars o amistats.

«Tenir en ordre la documentació personal com el passaport, el document d’identitat, el certificat de ciutadania de la Unió Europea o el permís de residència és essencial per empadronar-se, tenir assistència sanitària continuada, obrir un compte bancari i accedir a prestacions, entre altres drets», ha posat en relleu Esther Meya. En el cas de les persones que viuen al carrer, tot això és més complicat, sobretot en el cas de les persones migrades, que són 7 de cada 10 persones.

L’advocada també ha revelat que «a la pràctica, únicament el 27% de les persones comunitàries entrevistades diuen tenir el certificat de la Unió Europea i només l’11% de les persones extracomunitàries tenen permís de treball i residència. Els requisits que es demanen per regularitzar la situació de les persones migrades deixen fora la majoria de les persones migrades que viuen al carrer i les exclouen de poder accedir a drets bàsics».













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET