UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Què implica haver de deixar-ho tot en pocs minuts?
Mons. Sebastià Taltavull 05/10/2021

Quantes vegades ens plantegem: «Què he de fer?» Patim incerteses, apareixen dificultats per decidir amb llibertat, ens condiciona l’atracció pels béns i el consum, hi ha hàbits adquirits i inèrcies que no deixem, i també una recerca de seguretat. Són elements que amb freqüència acompanyen la nostra preocupació, sobretot quan es tracta d’alguna cosa que ens afecta de manera molt directa en la nostra professió, en la vida de família, en les decisions vocacionals, en la relació amb els altres i tantes situacions que se’ns presenten cada dia. Davant de tot això, no només ens demanem: «Què he de fer?», sinó també: «Què faria si em trobés en una determinada circumstància no prevista i que se’m presentés de cop?»

Darrerament, amb ocasió de l’erupció volcànica a La Palma, aquesta darrera pregunta —«Què faria?»— ha estat plantejada des de tots els indrets, una pregunta que ens desinstal·la i ens arriba al cor, mogut per la sorpresa i la gravetat del lloc d’on prové. Quants milers de persones han hagut de deixar en pocs minuts i amb dolor casa seva i totes les seves possessions… Apareix de cop un incòmode interrogant: «Què s’emportaria vostè de casa seva si tingués un quart d’hora per haver-la d’abandonar?» Tots hem hagut de respondre amb rapidesa afectats per una urgència que la veiem plena d’angoixa en aquelles persones i famílies amenaçades per l’allau de lava que se’ls abraonava al damunt, preveient que eren a punt de perdre-ho tot. Què hauríem fet cadascun de nosaltres? Què hauríem escollit per emportar-nos?

En la resposta ens hi va tot allò que tenim, però sobretot es posa en joc allò que som, les prioritats que tenim, els valors humans i espirituals que compartim, l’actitud davant les necessitats que ens afecten, la situació de pobresa que ens envolta. La resposta ens afecta a cadascú i també a tots pel sol fet que d’ella se’n desprenen els valors de l’austeritat i la solidaritat, a més de la caritat i l’ajuda sempre perenne quan hi ha algú que sofreix. En aquest sentit, hem obert tots els fronts d’ajuda i hem pres molta més consciència de la gravetat del problema que pateixen tantes famílies d’aquesta illa germana de Canàries.

A un jove que volia ser una bona persona, Jesús, mirant-lo amb afecte i volent que fos totalment lliure, li va dir: «Només et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,21). Demanem aquella «saviesa» que ens ajudi a veure les coses, els esdeveniments i les persones amb els ulls de Déu, que són d’amor. És aquesta la que ens farà mirar amb uns altres ulls, amb els ulls nous de la fe i de l’estimació, tot allò que ens rodeja i, perquè afecta les persones i l’entorn natural, ens preocupa i volem posar-hi solució.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET