En el primer any de funcionament, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi ha atès més de 4.000 trucades.
EDITORIAL 
L’epidèmia silenciosa
Mn. Miquel Ramón Fuentes, director 05/10/2021

La pandèmia de Covid ha fet emergir a la superfície una epidèmia diferent. Es tracta del suïcidi. Les temptatives per llevar-se la vida han augmentat durant la pandèmia, sobretot entre els joves. L’ONU ha xifrat en 700.000 les persones que es van suïcidar durant l’any passat. A Espanya la xifra se situa en deu suïcidis al dia.

Les causes que ens porten a atemptar contra la nostra pròpia vida poden ser diverses, com veiem en els articles d’aquest número. Però, n’hi ha una que crida molt l’atenció: la soledat. Moltes persones es lleven la vida perquè estan o perquè se senten soles. Es dona la paradoxa que en la nostra societat de la hiperconnectivitat i la proximitat que ens ofereixen les noves tecnologies, ens trobem sols. El Regne Unit ja ha creat un Ministeri de la Soledat, després de descobrir que a la ciutat de Londres viuen 200.000 persones, la majoria gent gran, que no han parlat amb ningú en l’últim any. Aristòtil ens recorda que l’home és un ésser polític, és a dir, social. Necessitem la interacció i la relació amb els nostres semblants.

Això ens porta a preguntar-nos sobre la nostra proposta pastoral com a Església per a la gent que se sent sola i que ha perdut el gust i el sentit de la vida. És urgent reprendre la vida comunitària de les nostres comunitats cristianes, no només per estar acompanyats, sinó per redescobrir Crist que se’ns dona a través de la vida del proïsme, com recorda el papa Francesc quan comenta la paràbola del bon samarità a la seva encíclica Fratelli tutti.

Benet XVI ens recordava que el cristià no està mai sol; sempre l’acompanya la presència de Crist i la totalitat de l’Església. En un món atomitzat i individualitzat en excés, en el qual s’enalteix la imatge de l’home autònom que tot ho aconsegueix per ell mateix, hem de recordar que estem necessitats de l’altre i de l’Altre; no podem viure sense l’amor que donem i que rebem dels altres i de Déu.

L’eucaristia opera la unió comuna entre els batejats (comunió). La participació en la litúrgia, en la qual Crist es fa present, estreny els llaços entre els creients, i ens ajuda a prendre consciència que la nostra no és una companyia superficial, sinó que formem part del cos de Crist. Som els seus membres; i aquests estan inserits i són sempre alimentats pel seu Cap. D’aquesta manera, com ens recorda sant Pau, Déu no només és algú que està al costat nostre, sinó que en Ell vivim, ens movem i existim.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET