BISBATS 
«I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29)
10 anys de ministeri episcopal del bisbe Xavier Novell a la diòcesi de Solsona
Teresa Valero 17/09/2021

Aquestes paraules de Jesús als seus deixebles, reflectides a l’evangeli de sant Marc, serveixen per a començar aquest escrit referent al pontificat del bisbe Xavier Novell. Aquests dies en què les xarxes s’han omplert d’hipòtesis i, tristament també, de judicis al voltant de la seva renúncia com a bisbe de Solsona i els seus motius, és d’agrair que Catalunya Cristiana vulgui dedicar un article a fer un recull agraït del que han estat tots aquests anys de servei a l’Església de Solsona.

“Qui diu la gent que sóc jo?” Moltes persones i mitjans aquestes setmanes han gosat afirmar, sense cap mena de caritat, qui o què és el bisbe Xavier Novell. Davant tants titulars d’atac o sospita cap a ell, hom pot adonar-se de què fàcil que és fer llenya de l’arbre caigut i parlar sense coneixement de causa. Com bé ha dit un sacerdot amic seu: “tots aquests no han vessat ni una llàgrima pel bisbe Xavier.”

“I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Realment qui pot parlar del que som és la gent que ha intimat amb nosaltres, que ha compartit el camí de la nostra vida, amb qui hem patit, plorat, rigut; aquests són els que ens coneixen en veritat i en conseqüència ens estimem pel que som, incondicionalment, aquests són els que ploren amb nosaltres quan caiem. De fet, al final a Jesús l’importa el parer dels seus deixebles, els que havien intimat amb ell: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”

Som molts els afortunats per haver compartit camí amb el bisbe Xavier: els nens que han jugat i pregat amb ell a les catequesis, Catecolònies i a l’ “oratori dels nens petits”; els joves que ha acompanyat a les rutes, pelegrinatges i tantes activitats; els seminaristes, per qui ha estat un pare; els Fratellos, pels qui els tenia un afecte especial; els mossens grans i els més joves; els laics i “treballadors apostòlics”, per qui tant ha apostat i amb qui s’ha posat a treballar per l’Evangeli; els malalts, físics o espirituals; els caminadors amb qui s’ha aventurat al Raid Goum; els gitanos de tota Espanya... Som molts els qui hem pogut trobar en ell un pastor, un mestre, un pare i un germà. I, per això, ara el plorem i ja l’enyorem.

 El seu llegat pastoral

Començava el seu pontificat amb la seva ordenació episcopal el 12 de desembre de 2010. La Catedral de Solsona plena de gom a gom, l’àliga del bestiari solsoní li donava la benvinguda a la ciutat, tots volíem acompanyar a mossèn Xavier, el pare, el germà, que a molts havia portat a la fe, volíem acompanyar al nou bisbe, el més jove d’Espanya. Les paraules que ens va adreçar al final de la cerimònia varen ser el preludi de què serien aquests deu anys del seu pontificat; “Us convoquem a una nova evangelització, extensa i profunda, que permeti de nou fer d’aquesta una terra de sants”.

Així ha estat, la nova evangelització ha estat l’eix central i transversal de tota la seva acció pastoral d’aquests anys. No ha estat un mer maquillatge d’algunes de les activitats pastorals, sinó que ha remogut i reconfigurat tota l’estructura diocesana amb un únic fi: intentar que les parròquies poguessin ser realment comunitats evangelitzades i evangelitzadores, en les quals des del més petit al més gran, els més pobres, les famílies, hi poguessin rebre i viure l’Evangeli.

En aquests moments en què encara perdura l’impacte inicial de la seva renúncia, és oportú recordar quins són els passos que han portat el bisbat de Solsona a ser el que és: una diòcesi que, amb les seves llums i ombres, intenta ser missionera.

Des del bell principi del seu pontificat, el bisbe Xavier va recollir el testimoni del bisbe Jaume Traserra, amb el qual havia compartit l’ànsia missionera com a secretari personal, secretari canceller i altres. Amb ell havien impulsat l’escola de formació laics, nascuda inicialment per a la pastoral juvenil amb el bisbe Antoni Deig, d’on han nascut tants agents que han estat treballant pastoralment, braç amb braç, amb el bisbe Xavier perquè l’obra missionera fos possible. També es va començar l’anomenada “pastoral dels allunyats” -pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat – que, amb la creació del dicasteri per a la nova evangelització l’any 2010, va convertir-se en la Delegació per a la Promoció de la Nova Evangelització.

El gener de 2012, amb el Congrés de Manresa impulsat pels dos bisbes Romà i Xavier, va ser com el tret de sortida d’una ingent obra evangelitzadora que va anar més enllà de la Catalunya central fins arribar a indrets de tot Espanya. Persones inquietes per la nova evangelització es varen desplaçar a Manresa per escoltar les ponències del bisbe Rey de Toulon i conèixer els diferents mètodes de primer anunci, l’oratori dels nens petits, Alpha, Tornar a Creure, una Llum en la nit. En aquells moments en què el papa Benet XVI feia una crida a una nova evangelització, amb nou ardor, nous mètodes i noves expressions, molts varen trobar resposta en aquest Congrés.

El 12 d’octubre del mateix any es presentava el nou Pla Pastoral diocesà, un Pla eminentment evangelitzador i del qual el bisbe Xavier va dir que seria l’únic que faria durant el seu pontificat, així ha estat. Allí s’hi llegeix: “aquest Pla pastoral és vinculant en el seu objectiu –renovar i revitalitzar les comunitats parroquials – i en el mitjà per aconseguir-ho – l’evangelització. Recomana propostes ben concretes que convé que siguin tingudes en compte. Suggereix indicacions que, en canvi, queden a la lliure decisió dels rectors”. Les propostes són: Una comunitat orant – Un equip parroquial d’evangelització – Grups parroquials de reiniciació cristiana – Reestructuració de la catequesi de primera comunió i confirmació – La celebració de l’Eucaristia, com a cimal de tota obra evangelitzadora– La trobada mensual de la comunitat- La pastoral infantil i juvenil – L’acció caritativa. Aquest Pla podríem dir que va ser profètic i que el bisbe Xavier amb la seva ànsia missionera i la seva visió es va avançar als signes dels temps, ja que algunes de les intuïcions que conté es poden trobar un any més tard en l’Evangelii Gaudium del Papa Francesc; l’Església, a través del bisbe de Roma, confirmava que el camí que seguíem a la diòcesi era el correcte.

Al mateix temps que es presentava el Pla Pastoral, a la diòcesi ja feia uns anys (2010) que en algunes parròquies es duien a terme els sopars Alpha: un mètode de primer anunci provinent de l’Església anglicana, però eminentment ecumènic, que ha estat i és motor de canvi en moltes parròquies que volen esdevenir missioneres. Gràcies a aquest mètode moltes són les persones que han fet experiència de Jesús viu a través del seu Esperit Sant i això els ha portat a la incorporació en la seva comunitat parroquial.

Però... i després del primer anunci, què? Aquesta pregunta va portar a un grupet de la diòcesi de Solsona a visitar Milà: allí, a la parròquia de Sant Eustorgio, seu de les cèl·lules parroquials d’evangelització, vàrem descobrir que les parròquies missioneres estaven formades per grups petits de discipulat, calia formar grups, cèl·lules on les persones amb una primera i incipient experiència de fe poguessin créixer en el coneixement i adhesió al Crist. Aquesta descoberta va portar al naixement de petits grups de fe: “Fe i Vida”, “Camí de Vida”, “Punts de Llum”, “Beta”... diferents noms depenent de cada parròquia però amb una mateixa finalitat.

L’obra evangelitzadora també va portar, l’any 2014, a conèixer els recessos d’Emmaús a Barcelona i, posteriorment, a implementar-los a la diòcesi. Aquest recés provinent de Miami ha fet que molts homes i dones del bisbat experimentessin una revifalla en la seva fe adormida i es convertissin en evangelitzadors i promotors dels mètodes de primer anunci en les seves respectives parròquies.

A la diòcesi teníem mètodes de primer anunci, mètodes pel discipulat, però ens mancava una escola que fos més evangelitzadora. L’escola de laics la qual havia fet molt de bé i havia format a les persones més compromeses del bisbat, donava símptomes que ja havia fet el seu recorregut, necessitàvem quelcom que s’adeqüés a la cultura de la nova evangelització, necessitàvem un tipus de formació més querigmàtica per tal de formar a les persones que sortien dels mètodes de primer anunci. Partint d’aquesta necessitat i recerca, es va descobrir l’Escola d’Evangelització Sant Andreu. Així doncs, el gener del 2014, el fundador d’aquesta escola mexicana, el Sr. Pepe Prado, venia a Solsona per presentar-la i instaurar-la a la nostra diòcesi.

A Solsona hem estat molt viatgers, sempre amb l’antena posada per desplaçar-nos a qualsevol punt del món on hi hagués una realitat missionera que pogués fer bé al nostre territori fortament secularitzat. En aquesta recerca vàries vegades hem viatjat a Londres, a l’església de la Holy Trinity Brompton, on varen néixer als anys setanta els sopars Alpha. Aquesta església, en aquests moments amb una repercussió mundial i present en totes les confessions cristianes, organitza cada any la “Leadership Conference”, un congrés on referents mundials en el camp missioner exposen les seves ponències. Allà, en aquest entorn, vàrem conèixer al capellà catòlic James Mallon, del Canadà, el qual posteriorment ha esdevingut un referent mundial en el camp de la conversió pastoral missionera a través del seu llibre Una Renovació Divina.

El bisbe Xavier més d’un cop havia dit a Solsona érem com els japonesos: anàvem, veiem i ens ho copiàvem. Aquesta dita ha estat ben certa i així és com, ben aviat, després de conèixer James Mallon, diferents mossens, laics i grups parroquials i diocesans es van posar a llegir i treballar el seu llibre. Ell ens va permetre trobar una peça molt important per acabar d’encaixar el trencaclosques: la importància de tenir una visió definida i una estratègia pastoral concreta. D’aquesta manera, el novembre del 2017 i com a resultat de la lectura esmentada, es va presentar a la diòcesi la nova “visió diocesana”, que complementava el Pla Pastoral: “Una nova organització diocesana al servei d’unes comunitats parroquials evangelitzadores”.

Aquesta declaració ha guiat la vida diocesana dels últims quatre anys: creació de l’equip de visió diocesà; reorganització territorial que ha donat pas a les unitats pastorals parroquials (amb la finalitat d’unir esforços i recursos per a fer possible el naixement de comunitats vives); nomenament de laiques per a tasques de coordinació diocesana; declaració de visió i plans d’acció de la majoria de les delegacions; reorganització del seminari major; creació de la comissió d’acompanyament integral de les parròquies (en vistes a ajudar i concretar la conversió parroquial missionera); l’acompanyament pastoral de mossens, treballadors apostòlics i laics amb responsabilitats; el treball pastoral per objectius... Fins i tot, també, i sempre des de la mirada evangelitzadora que busca el bé integral de la persona, algunes iniciatives pastorals puntuals relacionades amb la guarició i l’alliberament, com ara vetlles de pregària, formacions i recessos.

El seu llegat espiritual

Moltes de les persones de fora del bisbat de Solsona que han participat de les activitats que s’hi han realitzat els darrers anys han dit que s’hi respirava una acollida i una espiritualitat molt característica i que els feia molt de bé de cara al seu camí de fe.

Aquestes “acollida i espiritualitat” són obra principal de l’Esperit Sant. És Ell qui s’ha anat servint de moltes circumstàncies i persones per anar obrint camins nous per a la vida de fe de tants a la nostra Església. Certament, però, en aquest treball generós i profund de l’Esperit, una peça clau, com a mestre i pastor, ha estat el bisbe Xavier.

És difícil de definir aquest mestratge de vida interior, ja que s’ha de conèixer per experiència per poder-lo comprendre bé; tanmateix, es podria resumir en voler viure l’evangeli amb radicalitat. Té un aroma de tendresa, la mateixa que aflora del cor de Crist, té un aroma d’acollida sincera, té un aroma d’entrega incondicional feta de l’escolta profunda, de l’abraçada sincera al germà que pateix, de la generositat en l’acompanyament, té l’aroma del pastor amb olor d’ovella, de la proximitat, d’aquell que s’enfanga perquè no es mira les coses des de la barrera, sinó que baixa a la plaça amb el qui pateix, té l’aroma de l’entrega absoluta, té l’aroma del pare que afluixa el pas per caminar al costat del fill o la filla que no pot seguir el camí, té l’aroma... del qui el Senyor crida i ungeix per fer-lo pastor segons el seu cor.

Certament han estat deu anys molt intensos i fecunds, on no han faltat els problemes, evidentment, i no pas pocs (conflictes, dificultats, opinions dispars, la inèrcia del “sempre s’ha fet així”, gelosies, decisions errònies...). El mateix Senyor va pregar per la unitat del seu ramat i, també, l’apòstol sant Pau tantes vegades expressava el seu dolor i súplica a Déu per la comunió i missió de les comunitats fundades per Ell. La tasca evangelitzadora és apassionant i bonica, però no és gens fàcil.

Però no es pot negar que el bisbe Xavier ha estat fidel a la seva promesa feta el dia de la seva ordenació episcopal: “Us convoquem a una nova evangelització, extensa i profunda, que permeti de nou fer d’aquesta una terra de sants”. Les persones que caminem a la diòcesi de Solsona tenim molt camí de conversió a fer (no som pas sants!), però això no treu, a l’inrevés, que es pugui afirmar que la tasca evangelitzadora del bisbe Xavier a la diòcesi ha suscitat en el cor de molts el desig de ser-ho i de seguir a Jesucrist incondicionalment.

Ben segur que el bisbe Xavier no ho ha fet tot bé, i que aquest no era el final com a bisbe de Solsona que tots esperàvem, però qui som nosaltres per jutjar? Com diu el mateix Senyor: “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra” (Jn 8,7).

El que és cert és que tota la seva obra pastoral i el seu llegat espiritual no es poden obviar, no es poden destruir ni eclipsar amb quatre titulars. El seu llegat ha quedat com a testimoni d’una gran pastor que ha intentat viure fidel al seu ministeri. Preguem doncs per ell, tinguem caritat i misericòrdia pel moment en que està vivint, no jutgem, i tinguem també mirada de fe i d’esperança contemplant com Déu mira al seu fill estimat Xavier.

 













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET