Menors refugiats afganesos que reben una atenció específica en el marc del Programa de Protecció Internacional de Sant Joan de Déu.
UN NOU LLINDAR Foto: Fundació Germà Tomàs Canet
Ser el primer, però per a servir!
Mons. Sebastià Taltavull 14/09/2021

L’Evangeli dona notícia de la discussió que tenen els deixebles de Jesús, sobretot quan Jesús els anuncia el seu futur. No ho entenen, tenen por, callen quan Jesús els pregunta sobre què han discutit pel camí. I és que la discussió ha estat sobre la pretensió de saber quin d’ells seria el més important. Amb tot, Jesús, ja els respon: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots» (Mc 9,35). Aquest en serà el distintiu, allò més cristià. Jesús, que acaba d’acceptar la renúncia als honors i el camí de la creu, els proposa fer el mateix d’ara endavant.

El referent que posa Jesús és un infant, algú que no té cap ambició personal, tal com ho descriu la primera benaurança, la de la pobresa evangèlica. Queda molt clar que es tracta de la primera condició del seguiment: la renúncia a tota ambició i prestigi, i això comporta un nou concepte de primacia personal que no concorda en absolut amb les expectatives més freqüents. Per tant, res de domini, res d’honors, res d’escalafons. Si algú vol ser el primer, que ho sigui per a servir!

Aquesta serà la segona condició del seguiment que marca la trajectòria fins a donar la vida. Jesús serà el primer a fer-ho. La sensibilitat que demostra per anar a buscar l’ovella perduda no neix de cap idea de superioritat ni d’autocomplaença, sinó que implicarà l’acceptació de la persecució i la mort, víctima dels qui posen paranys al just perquè fa nosa. L’ideal autèntic supera el marc limitat del temps per orientar-lo a una altra situació més definitiva i que anomena «Regne del cel».

Des d’aquesta nova actitud, ens mostra com «servir» en l’Església i en qualsevol camp secular, sigui familiar, educatiu, social, polític o econòmic. La paraula clau serà: servei. Posats a concretar-ho al voltant del concepte i l’exercici de l’autoritat a partir de la pregunta que ens fa Jesús, ens trobem amb la implicació del cristià que té un càrrec polític o d’exercici d’autoritat. El papa Francesc diu que «en l’activitat política cal recordar que més enllà de tota aparença, cadascú és immensament sagrat i mereix el nostre afecte i el nostre lliurament. Per això, si aconsegueixo ajudar una sola persona a viure més bé, això ja justifica el lliurament de la meva vida» (FT 195). Es tracta d’un acte de servei als ciutadans, una expressió de la caritat, una aportació peculiar a la convivència, l’antídot de tota pretensió individualista.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET