Trobada intercultural de final de curs de Càritas Salt.
EDITORIAL 
L’acollida de l’altre
Mn. Miquel Ramón Fuentes, director 14/09/2021

Tots tenim encara a la retina les imatges de les persones intentant fugir de l’Afganistan abans que els talibans es fessin forts en el poder. Vam veure rostres de desesperació, de temor i d’incertesa pel futur.

L’Església sempre ha defensat el dret a migrar; més encara quan el que hi ha en joc és la pròpia supervivència. La Rosa María Jané ens explica com l’orde de Sant Joan de Déu ha acollit 91 afganesos als seus centres. El carisma de l’hospitalitat ha fet que aquests religiosos obrin casa seva per rebre els qui pateixen aquesta emergència humanitària.

L’acollida, però, només és el primer pas. Cal que aquestes persones disposin d’eines per tal de poder integrar-se a la vida social del lloc on són acollits. És per això que aquests afganesos són ajudats per tal d’afavorir la possibilitat de trobar una feina i viure de forma estable amb la seva família. Si bé l’acollida és el primer pas, cal poder arribar a una plena integració social, adaptant-se als usos i costums del lloc d’arribada.

Els germans de Sant Joan de Déu porten a terme aquesta acollida tenint en compte la totalitat de la persona, no només les seves necessitats materials. És per això que ofereixen també un servei d’atenció religiosa, ja que l’home no només viu de pa (cf. Mt 4,4).

La situació d’aquestes persones afganeses no és l’única que ens reclama l’acollida de l’altre. Joan Andreu Parra ens parla de les «parròquies d’alta complexitat», en barris on conviuen persones molt diverses, que han arribat al llarg dels darrers 70 anys en diverses onades migratòries i per motius diferents. L’acollida aleshores esdevé un repte i una oportunitat per fer experiència que, a través de l’altre, Déu es fa present enmig nostre, com li va passar a Abraham amb la visita de tres homes misteriosos a Mambré, que eren una teofania del Senyor (Gn 18,1-15).

Les accions en favor de l’altre no es poden quedar en l’acollida i la integració. És necessari que les autoritats puguin emprendre accions d’abast internacional per tal que ningú no es vegi obligat a fugir del seu país en contra de la seva voluntat. Sovint aquestes situacions geopolítiques tenen difícil solució. En ocasió són, com deia sant Joan Pau II, estructures de pecat que cal canviar o corregir. Probablement, nosaltres no podrem fer gran cosa a nivell global però, pel principi de subsidiarietat, podem promoure accions i institucions intermèdies que permetin articular solucions locals i personals.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET