UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Forts enmig de la persecució
Mons. Sebastià Taltavull 07/09/2021

Déu vol que siguem forts enmig de les dificultats, ens convida a viure la fermesa de la fe i a deixar que es desenvolupi en la nostra vida el do espiritual de la fortalesa. Aquesta acció de l’Esperit Sant és descrita amb la paraula força, i es refereix a la fortalesa que el cristià té i experimenta especialment en moments de perill, de persecució o de desànim, en temps d’incomprensió, de crisi religiosa o afebliment espiritual. Encara més, però, quan ha de prendre una postura pública en defensa de la vida, de la dignitat humana, dels drets dels més febles marginats a la total indefensió. Avui més que mai, necessitem aquesta força que ve de dalt, la «fortalesa» que ens arriba com a do de l’Esperit promès per Jesús. No deixem de demanar-lo.

Ben segur que en un moment o altre de la nostra vida hem experimentat aquesta força que ve de Déu. Certament, hi haurà hagut ocasions en les quals no ens expliquem què ha passat, l’ànim que hem adquirit, la decisió que hem pres, el testimoni que hem donat, les paraules que hem pronunciat, la fe que hem proclamat, els motius d’esperança que ens han mogut, la caritat que se’ns ha contagiat. Reconèixer-ho no és cap mena d’orgull personal, sinó satisfacció creient, tot i que comporti dolor i patiment. El profeta Isaïes diu: «El Senyor Déu m’ha parlat a l’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades» (Is 50,5-6). També Jesús així ho ha viscut i, com ell, moltes persones.

Aquest és el testimoni personal d’haver d’afrontar la persecució, la passió, el dolor físic i moral que ens sobrevé sense merèixer-ho. El profeta fa una valenta professió de fe quan, davant d’aquesta realitat, proclama: «El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut.» Aquesta és la fortalesa que experimenta Jesús a la creu, fins i tot en el moment extrem de sentir en la seva pròpia carn l’abandó de Déu i passar pel dur tràngol d’una mort ignominiosa. Aquesta fortalesa és la que veiem en els màrtirs de sempre i d’avui, homes i dones que són el signe més lluminós de Jesús per haver fet realitat en ells l’autèntica imatge del seu Mestre.

L’esperit de fortalesa assegura i dona consistència a la fidelitat de les decisions preses i les recondueix segons allò que Déu vol. Des d’aquesta perspectiva podem entendre la raó de ser de certes formes de vida i opcions evangèliques radicals que, sense aquest do de l’Esperit del Senyor, serien inviables i resultarien incomprensibles. El seguiment de Jesús comporta una eficaç defensa de la vida i la dignitat de la persona i els seus drets, fins al punt d’esforçar-se al màxim perquè altres visquin, oferint la pròpia vida per amor. Per això és tan necessària la fortalesa que ve de l’Esperit.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET