UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Profetes en la pròpia terra, entre la nostra gent
Mons. Sebastià Taltavull 29/06/2021

Hem de ser conscients que avui no resulta fàcil ser coherent quan ni els més propers, fins i tot amb els qui convivim, no accepten que manifestem ser creients o estar compromesos amb l’Església, com a comunitat dels seguidors de Jesús. La indiferència i el rebuig és el tast amarg que sovint apareix, la realitat de molts cristians que s’han proposat de ser-ho enmig de les tasques quotidianes i de la diversitat d’opcions i ofertes amb les quals es troben. Com moltes vegades passa, també avui fer-se portaveu d’Algú que va a l’arrel de l’Evangeli i parlar en nom seu, no encaixa dins la llista d’allò que és habitual i la seva presència arriba a resultar incòmoda.

No és nou adonar-nos de com Jesús viu en la seva pròpia carn el rebuig de la seva persona i l’oposició declarada a la seva proposta. Coneixent-lo a Ell, coneixent tantes persones que fan el bé i donen la vida cada dia pels seus germans, arribem a pensar: com és possible que un missatge d’alliberament i misericòrdia tan clar pugui rebre un tracte com aquest? Crida l’atenció que homes i dones que han volgut el bé del seu poble i de tota la humanitat sencera, persones generoses, que han arribat a donar la seva vida, siguin assenyalades i posades a la llista dels indesitjables, d’aquells que cal fer fora de la ciutat.

És essencial a la missió profètica pronunciar un missatge que no és propi, sinó de Déu. L’Església en la seva raó de ser més profunda té aquesta consciència quan parla. Es tracta de descobrir-ho i valorar-ho pel bé que pot fer i de fet fa. A Déu li interessa que el coneguin, que sàpiguen que hi ha algú que el fa present, algú que li és fidel, que és enmig seu i parla en nom seu, algú escollit i enviat al seu mateix poble. A canvi, demana que el reconeguin, que l’acceptin, que l’escoltin, que l’estimin. Jesús tampoc no ho té fàcil. Passa per moments difícils en els quals experimenta el rebuig dels més propers. Ell mateix arriba a dir que «els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva» (Mc 6,4). Això vol dir que la situació que viu és molt delicada, i li resulta molt penós haver de constatar que no saben reconèixer-lo com el que és, com a enviat de Déu.

En temps d’indiferència religiosa i, en alguns llocs, de persecució declarada o encoberta, ens va bé que sigui Jesús mateix qui ens susciti la pregunta sobre la seva identitat i sobre la seva relació amb cadascú de nosaltres, seguidors seus. Ell sempre espera la nostra resposta, sempre està atent a la nostra reacció, la vol plena de confiança i, com a sant Pau, ens diu: «En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces» (2Co 12,9).

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET