ACCIÓ SOCIAL Foto: Miquel Codolar / ACN
"Esteu matant la nostra gent"
Sor Lucía Caram 16/06/2021

M’imagino la desesperació de veure que en unes hores vindran a treure’t de casa i llençar-te al carrer. Intento posar-me a la pell d’aquell home que tenia un informe en què es descrivia la seva situació de vulnerabilitat i deixava constància que era “insolvent”. Impossible no entendre l’angoixa de qui es veu abocat a la pobresa, que ha de sobreviure com pot i que té un comptador enrere que li anuncia que li queda poc per perdre-ho tot... Sabem com ha acabat aquest drama: l’home, de 58 anys, no va suportar la pressió, la humiliació, l’angoixa, i va decidir llevar-se la vida quan venien a treure’l de casa amb una ordre judicial.

No sé si els jutges es van llegir els informes de Serveis Socials que deien que no podia pagar, i ignoro si l’ajuntament, sabent-ho, es va preocupar i ocupar de buscar-hi una solució. El cert és que ell veia que el temps s’esgotava i, abans de veure’l esgotat, va optar per anar-se’n i enviar-nos un missatge a tots. 

Aquesta història és el drama quotidià en el nostre Km zero de persones que confessen: “No em surt a compte viure”. Veient, a més, que uns i altres es passen el teu historial com “una pilota que salta de despatx en despatx”.

No ens podem acostumar a aquesta cruel realitat. Fins quan hem de suportar promeses incomplertes d’habitatges socials i de recursos de contenció, atenció i hospitalitat! És injust, criminal i indecent que les administracions no assumeixin aquest problema com a prioritari. 

Portem molt de temps veient com truquen a les nostres portes amb històries i relats tan cruents i sagnants com aquest. I portem molt de temps cercant solucions que són molt poques i escasses per a la magnitud de la tragèdia.

És hora de despertar i dir alt i clar a les administracions, als jutges i als polítics: esteu matant la nostra gent. Aquest home no es va llençar d’un balcó: la vostra burocràcia, deixadesa i desídia el va empènyer a l’abisme en què es va trobar amb la mort. 

Prou d’hipocresia, de donar la culpa als altres. Si tots ens arremanguem, i plegats busquem, rebusquem i compartim propostes de solucions, segur que la suma de tothom portarà solucions. Però que no siguem només les entitats del tercer sector o les Esglésies: que al mateix ritme i amb el mateix compromís dels que ho fem gratuïtament, ho facin aquells que cobren i els que, a més, en no poques ocasions malbaraten els recursos que s’haurien d’emprar a solucionar aquests problemes, mentre els gasten en frivolitats i en temes que ni són urgents, ni són importants i que, per descomptat, poden esperar. Un desnonament, la manca de feina, la limitació d’oportunitats, la fam.. això no pot esperar. 

Hi arribem tard i malament. Despertem i que aquesta història de final terrible no es torni a repetir entre nosaltres.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET