Enrique Sanz Giménez-Rico va entrar en el càrrec de rector de la Pontifícia de Comillas el dijous 3 de juny a Madrid
ESGLÉSIA ESPANYA 
"Afronto l'etapa com a rector de Comillas amb il·lusió i amb por"
El jesuïta Enrique Sanz Giménez-Rico arriba al càrrec més alt d'aquesta Universitat Pontifícia amb desig "d'enfortir el treball interdisciplinar"
@IgnasiMiranda 10/06/2021

El jesuïta Enrique Sanz Giménez-Rico és, des del 3 de juny, el nou rector de la Universitat Pontifícia de Comillas. Va fer la seva entrada en el càrrec en un acte on va estar acompanyat pel nunci del Papa a Espanya i Andorra, Bernardito Auza, pel cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, pel rector sortint, Julio Martínez, i pel vicecanceller de la Universitat i provincial dels jesuïtes, Antonio España. Enrique Sanz, després d'agrair el nomenament i el treball realitzat al seu predecessor, va exposar les línies mestres de la seva gestió "de cara als propers tres anys", en sintonia amb el pla estratègic per a aquest període. El nou rector ha assenyalat quatre dimensions fonamentals en què centrarà els seus esforços: una investigació profunda i interdisciplinar, una formació integrada en la vocació entesa com a projecte de vida, fer de Comillas un referent de la formació postgrau i de l’aprenentatge de llarga durada i finalment seguir enfortint la identitat i la missió dels membres de la comunitat universitària, col·laborant amb la xarxes acadèmiques dels jesuïtes. El nou rector va néixer a Valladolid el 12 d'abril de 1965; és jesuïta des de l’any 1983 i sacerdot des del 1996. Entre altres serveis, ha estat missioner a Tailàndia i degà de la Facultat de Teologia i Dret Canònic a la mateixa Universitat Pontifícia. Aquest dimecres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha reconegut que té "una certa por" per la responsabilitat, però també confiança en l'equip de persones que l'ajudaran.

Ens pot recordar què és, a grans trets, la Universitat Pontifícia de Comillas, des dels seus inicis i la seva aportació històrica fins el moment actual?

Ens podem remuntar al 1904, any en què la Universitat Pontificia situada a Comillas (Cantàbria) emet per primera vegada els seus graus acadèmics. Havia estat fundada uns anys abans pel Marquès de Comillas, i va ser traslladada a Madrid a finals dels anys 60 del segle passat. A principis del segle XX, també s'havia fundat a la capital d'Espanya l'ICAI (institut catòlic que forma enginyers), amb altres de Ciències Econòmiques i Empresarials, es van unir el 1978 fundant la Universitat de Comillas.

Com afronta vostè aquesta nova etapa com a rector d'una institució acadèmica tan important a Espanya i al món, des de la seva seu a Madrid?

L'afronto primer de tot amb molta il·lusió, la que m'han transmès diverses persones, de la Universitat, de la Companyia de Jesús i de l'Església a Madrid principalment, però també amb un gran sentit de responsabilitat davant del que se'ns ve a sobre i amb pors, com vaig dir en el meu discurs d'entrada en el càrrec. M'aclapara tota la feina que se'ns gira, en una por present en el moment actual, combinat amb il·lusió i esperança.

La investigació, la formació permanent, la integració dels estudis en el projecte vocacional de cada estudiant, l'enfortiment de la qualitat en els graus i disciplines que ofereix i un compromís amb l'Agenda 2030 i amb una ecologia integral són alguns dels eixos que vostè va destacar en el discurs d'acceptació dijous passat. Quins són els reptes immediats o més urgents?

Jo diria, en primer lloc, que precisament cal cuidar els equips i les persones al conjunt de la universitat. Em refereixo a estudiants, directius, col·laboradors i personal d'administració i serveis. Un segon repte és la investigació de qualitat i rigorosa però que també pugui ser interdisciplinar, una realitat que ja es dona en set de les nostres facultats o escoles. En tercer lloc, jo parlaria també del repte de l'actualització dels reptes pedagògics més moderns, de la cultura de la innovació, que no és només aportar recursos tecnològics. I finalment, en ser una universitat de l'Església catòlica, volem enfortir la nostra identitat cristiana i jesuítica.

Una de les reflexions que va exposar el seu predecessor, Julio Martínez, és que la Universitat Pontifícia de Comillas viu ara un bon moment. En què i per què diria vostè que la institució viu una etapa dolça?

Ho dic, d'una banda, convençut que la nostra universitat està sana, sàvia i també sostenible. Ho dic amb prudència perquè vivim temps difícil. La universitat és sana perquè el nostre personal realitza la tasca que té cadascú encomanada. És sàvia perquè, des dels seus orígens, els seus coneixements són interdisciplinars, holístics i humanístics. Finalment és sostenible perquè la Companyia de Jesús ens dona suport en tot, i la situació econòmica ens permet mirar al futur amb optimisme, després de la gestió de Julio Martínez.

Precisament la Companyia de Jesús, amb aquesta i altres obres, viu des del passat 20 de maig una commemoració pels 500 anys de la conversió de Sant Ignasi de Loiola. Després de ser ferit en un acte de guerra a Navarra, va viatjar a Catalunya, on va viure el seu canvi de vida, va escriure els seus exercicis espirituals i va passar per Montserrat amb la idea de recuperar-se i arribar a Jerusalem. Com viuen els jesuïtes, i vostè particularment a el front de la Universitat de Comillas, aquest any tan especial?

Els jesuïtes i es nostres col·laboradors, el vivim amb gran il·lusió per moltes raons. En l'àmbit universitari, creiem que té una gran potència que té la paraula 'conversió'. La conversió d'Ignasi, en el cinquè centenari, comporta una força que pot ser aplicada en els nostres estudiants, que poden convertir-se d'allò que cadascú és al principi i canviar el seu parer en relació amb la societat, d'aquell 'ego' que acompanya tothom a un 'nosaltres', perquè ens ajudi a transformar el món. Desitjo i espero que això estigui present en l'activitat pastoral, d'identitat i missió, però també pot formar part d'activitats acadèmiques el curs vinent. Concretament espero poder viatjar a Manresa en aquest any de la conversió. Tinc relació amb Xavier Melloni, amb altres jesuïtes que viuen a la Cova, i voldria participar en les celebracions allà, com també conèixer els mosaics de Rupnik.

Quin és el seu principal desig per aquests primers tres anys que ara s'inicia com a rector de la Pontifícia de Comillas?

Amb paraules molt pròpies de la Companyia de Jesús, el meu desig és que els nostres estudiants, professors, investigadors i personals d'administració i serveis siguin persones conscients, competents, crítiques, compromeses i compassives, amb tot el que impliquen aquests cinc termes.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 9 de juny.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET