UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
El qui estima està en Déu i Déu en ell
Mons. Sebastià Taltavull 25/05/2021

El Concili Vaticà II ha expressat, entre moltes altres maneres, com és la nostra relació amb Déu que, com diu sant Joan, és «amor»: «L’aspecte més sublim de la dignitat humana el trobem en aquesta vocació de l’home de comunicar-se amb Déu. Aquesta invitació que Déu adreça a l’home de dialogar amb ell comença amb l’existència humana. Si l’home existeix, és perquè Déu l’ha creat per amor i, per amor, no para de donar-li l’ésser. L’home només viu plenament segons la veritat reconeixent lliurement aquest amor i abandonant-se al Creador» (GS,19).

Coneixem el que és estimar, però busquem un amor més gran, una realització més plena que ens proporcioni una felicitat sense límits. La persona humana s’hi enganxa, però, quan descobreix una iniciativa que el captiva, que l’atreu, que el sedueix. Fixem-nos de quina manera reacciona el profeta Jeremies: «Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n’has sortit» (Jr 20,7). Una experiència descrita amb sinceritat, expressivitat i passió. Tota ella plena de Déu! És l’actitud del qui sap que l’amor de l’altre és més fort que la pròpia capacitat de confiar i de ser fidel. L’experiència bíblica ens fa veure que Déu s’ha enamorat del seu poble i així ho expressa el llibre del Deuteronomi: «El Senyor s’ha enamorat de vosaltres i us ha escollit... i ho ha fet perquè us estima» (cf. 7,7-8). La iniciativa en l’amor és de Déu i, espera la nostra resposta. Fixem-nos-hi bé, Ell, sotmès a la nostra voluntat, a la nostra llibertat. Vet aquí el gest més gran d’humilitat i voluntat de comunió plena amb nosaltres.

I, com arribar a Déu. A Déu el coneixem a través de Jesús. Diu sant Joan que «a Déu ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat» (Jn 1,18). El diàleg amb ell i la referència serà una constant de la vida de Jesús quan ens demana una definició respecte de la seva persona, ja que vol posar-nos en relació amb Déu, el seu Pare i el nostre Pare. Quina notícia ens dona l’Evangeli? «Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit» (Jn 1,11). Una situació que es repeteix quan no l’acollim a Ell i a aquells i aquelles en qui es deixa representar (cf. Mt 25,31-46). Però tot esdevé bona notícia quan diu que «a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,12).

Jesús ens ha guanyat la millor condició humana, que és la de ser fills de Déu i, amb ella, la màxima dignitat. «La prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: “Abba, Pare!”» (Ga 4,6). La nostra vida, si volem que sigui cristiana, s’haurà de deixar omplir de l’Esperit de Déu que ens ha donat Jesús, viure la llibertat dels fills de Déu i comptant amb la seva gràcia i els seus dons.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET