Càritas s'ha bolcat aquesta darrera setmana a l'hora d'assistir els migrants desesperats
ESGLÉSIA ESPANYA 
"Ceuta és molt solidària i totalment contrària al racisme"
Manuel Gestal, director de Càritas a la ciutat nord-africana, assegura que l'acció de l'Església fa que "molts veïns portin menjar als migrants"
@IgnasiMiranda 25/05/2021

Un dels col·lectius que ha estat en primera línia aquests dies a Ceuta, davant la crisi migratòria, ha estat el dels voluntaris de Càritas. Ells coneixen de primera mà el que ha passat a la platja de El Tarajal perquè han estat allà, en tot moment, atenent els més vulnerables. El perfil de les persones que estan creuant la frontera està molt clar. Són nois joves, per sota dels 30 anys i moltíssims nens amb ells. Ceuta no té capacitat per acollir la xifra actual de menors, que podrien arribar en aquests moments al miler, la majoria voltant per les muntanyes properes al nucli urbà, quan estaven quantificats en uns 280 abans de dilluns passat. Manuel Gestal, director de Càritas Ceuta, ha explicat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que els veïns de la ciutat autònoma han tingut una actitud molt solidària, malgrat l'impacte de l'arribada de 8.000 persones de cop.

Com està la situació avui a Ceuta, just una setmana després de l'arribada massiva de milers de migrants procedents del Marroc? I com s'està actuant ara des dels poders públics i també des de l'Església, a través de Càritas?

La ciutat està molt més tranquil·la. Veure algun migrant passejant és una realitat, però pel centre, es veuen molt pocs. Pel que fa a les actuacions, des dels poders públics, tots els qui estan localitzats estan acollits, distribuïts en tres zones, primer a la platja de El Tarajal en una nau, després en un centre per a menors i després en un poliesportiu habilitat. Queda la part dels qui no estan controlats, sobretot adults, que es troben als arrabals de la ciutat, pels afores, vivint al camp o per les esculleres.

Vostè ha explicat aquests dies que s'ha quedat molt colpit per algunes imatges, especialment les de nens de 12 i 14 anys a la platja de El Tarajal. Quin missatge es pot transmetre quan es viuen aquests col·lapses?

Certament ha hagut imatges molt dures en alguns casos. El més important és veure uns nens que volen arribar nedant a la platja, però la desesperació que es veu en la seva cara és impactant, perquè hi arriben molt cansats. He vist nens i algunes nenes, fins i tot alguns de menys de 10 anys, i arribaven esgotats. Tot i que el recorregut era curt, alguns volien allunyar-se de la platja en les primeres estones, perquè hi havia per allà l'exèrcit i la Guàrdia Civil. Aquella cara de cansament era terrible, fins i tot amb rumors d'engany en forma de partit de futbol en què jugaven Cristiano Ronaldo i Messi. Bona part dels qui han tornat al Marroc ho han fet voluntàriament. No van ser expulsats, sinó que simplement es van sentir enganyats.

L'acció de l'Església, a través de Càritas, és clarament humanitària i sense variables polítiques o de gestió. Com expliquen vostès als veïns de Ceuta el que està passant, tenint en compte que la societat està molt sensible davant aquests col·lapses, que lògicament compliquen molt l'ordre social a la ciutat?

L'acció de l'Església està perfectament clara, des de Càritas, i molt definida. Nosaltres hem d'ajudar els qui ho estan necessitant en aquest moment, que són tots els qui es troben pel carrer o per l'extraradi. Hem de fer-los arribar l'acció caritativa, i ho fem portant-los tot allò que necessiten per sobreviure. El que passa és que molts estan amagats, i cal trobar-los. Veure persones migrants pel carrer és, per a nosaltres, relativament normal. Passen la tanca, en un flux constant de persones. A Ceuta, no ens sona estrany això. La societat, però, és molt solidària en aquesta ciutat. Aquests dies, no era estrany veure persones amb cotxes particulars repartint entrepans o donant aigua, a banda de l'acció de Càritas. Ceuta és una ciutat molt solidària. Aquí acollim migrants. El que passa és que és difícil explicar als veïns de Ceuta com poden caure, en pocs dies, 8.000 persones a la ciutat, el 10 per cent de la població. Això lògicament crea neguit en les persones, amb alguns comerços tancats i pares que no van portar els seus fills al col·legi. Cal dir també que l'aspecte dels migrants, així de desesperats, no és gaire acollidor. Estan bruts, mal vestits, afamats... La imatge no és gens agradable de veure.

El preocupa, com a director de Càritas Ceuta, un augment de l'racisme a la ciutat arran d'aquests moviments migratoris massius?

Ceuta no és una ciutat racista. Hi és totalment contrària. Aquí vivim quatre cultures des de fa 500 anys. La ciutat està acostumada a viure amb els musulmans, els cristians, els hindús i els jueus. La convivència és molt pacífica, i no hi ha casos en general de racisme. Sempre hi haurà algun transtornat, que digui alguna cosa fora de lloc. Una mostra és que, quan Càritas es posa a treballar i obre la boca, Ceuta es posa les piles.

Com creu que Espanya i el Marroc han d'afrontar aquesta realitat, també amb la col·laboració de la Unió Europa?

Han de dialogar molt. Crec que haurien d'utilitzar algun tipus de diàleg sense utilitzar les persones com a força per aconseguir algun acord o finalitats polítiques. I encara és pitjor utilitzar els nens.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 24 de maig.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET