AQUESTA SETMANA Foto: Glòria Monés
Déu és col·laboratiu
Leticia Soberón 11/05/2021

Un amic ens interrogava als qui tenim fe sobre l’anomenat «do» de creure, i per què uns reben aquest regal i senten alegria i pau per creure amb plenitud, i d’altres no. Com si aquest do fos resultat de la capritxosa voluntat divina, aleatòria en la concessió de regals.

Una resposta que li va donar un sacerdot ancià sí que li va arribar al cor: «La fe és una llavor; pràcticament tothom la tenim allà al fons, però cal regar-la i tenir-ne cura.» «I com es rega i es cuida?», va preguntar novament. Aquí van venir diferents respostes dels altres: la pregària, els sagraments, el servei... I viure en un clima comunitari que et sosté en la fe. Llavors va emergir una expressió: «Déu és col·laboratiu»; pot i de fet manté una relació individual amb cada persona en el més íntim del seu cor, però també vol i ha decidit necessitar les persones perquè s’ajudin mútuament, perquè siguin les seves mans i la seva veu per comunicar la bona notícia, per sostenir-se mútuament en els dubtes i tempestes.

Déu, que és comunitat en ell mateix, és col·laboratiu. No ha volgut actuar en solitari i en vertical. En Crist s’ha fet un de nosaltres per rescatar-nos; en l’Esperit ens envia com a testimonis. Sempre ha requerit i suscitat persones que siguin els seus missatgers («àngels») que es fan presents als altres en el moment oportú. Així que, si Ell és col·laboratiu, per què nosaltres de vegades som tan individualistes? Tots necessitem de tots; cadascú té la possibilitat de ser «providència de Déu» per als altres, i alhora hem d’aprendre a rebre dels altres, sense orgulls inútils, el que el Pare ens envia a través d’ells o elles. Humilment col·laboratius, com Déu mateix.

Leticia Soberón











  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET