Molts gitanos catalans van participar en el pelegrinatge a Roma per a la beatificació de Ceferino el maig del 1997 encapçalat pel bisbe Joan Carrera.
EDITORIAL Foto: Memorial bisbe Carrera
Virtuts de la cultura gitana
Redacció 27/04/2021

Són la minoria ètnica més nombrosa a Europa. Solidaris dins la pobresa, acullen el qui s’hi atansa. Tenen cura dels seus ancians fins a la mort. Solen traspuar joia de viure i humor. Són resilients: tot i que han passat segles oprimits, castigats i empresonats, han tirat sempre endavant. Respecten el dol. Els darrers estudis situen l’origen d’aquesta ètnia al Panjab, entre l’Índia i el Pakistan. A Catalunya, hi ha documentats gitanos des del segle XV. Molts ignoren que al Rosselló s’ha conservat el català gràcies als gitanos i que artistes inoblidables com Charles Chaplin o Elvis Presley procedien de famílies gitanes. Enguany ha fet 50 anys del Primer Congrés Mundial del Poble Gitano, celebrat al barri londinenc d’Orpington (8 d’abril del 1971), allí es van decidir la seva bandera blava (cel) i verda (terra) amb una roda de carro que simbolitza la seva itinerància i l’himne oficial Gelem Gelem (en romaní: «Vaig caminar, vaig caminar»).

El Dia Internacional del Poble Gitano (8 d’abril) se celebra arreu. S’ajunten, es vesteixen de gala i, a la vora del riu que tinguin més a prop (a Barcelona, el Besòs), tiren pètals de flors i candeles pels difunts: així s’identifiquen com un poble que viu a molts llocs i al mar s’ajunten tots.

Però els gitanos encara no apareixen als textos escolars i rares vegades els mitjans transmetem al gran públic els valors positius de la seva cultura. Resta encara per dur a terme un gran treball d’obertura i informació, per desterrar dels cors la desconfiança i el rebuig. Les nostres comunitats catòliques haurien de sentir-se instades a sortir a trobar els gitanos com ho han fet algunes d’evangèliques. Ajudar que el calé creient d’avui se senti membre actiu de l’Església i que la persona allunyada trobi la possibilitat d’apropar-s’hi. El bisbe Joan Carrera —seguint la tradició de l’arquebisbat de Barcelona, pioner en la pastoral calé— juntament amb sor Carme Rullo, religiosa al servei dels gitanos de la riera d’Argentona i amb Joan Muñoz, gitano, avui prevere, va acompanyar el pelegrinatge dels gitanos catalans a Roma el maig del 1997 amb motiu de la beatificació de Ceferino.

L’escultor imatger sarrianenc Josep M. Camps i Arnau (1879-1968), pare del nostre col·laborador Oriol Camps, tenia un gitano com a model, per això hi ha moltes imatges del Sagrat Cor o de sant Josep a les nostres parròquies, davant de les quals preguem, que mostren els trets vigorosos d’un home d’aquesta ètnia. Crist també té rostre gitano.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET