AQUESTA SETMANA 
Biden, segon president catòlic després de Kennedy
Joe Biden i Kamala Harris transmeten a través del seu testimoni la societat multicultural al món
Xavier Torrens 23/11/2020

Tot just seixanta anys després que el catòlic irlandès John Fitzgerald Kennedy fos investit president, a la Casa Blanca hi haurà el segon president catòlic de la història dels Estats Units d’Amèrica. Kennedy va iniciar l’exercici de la presidencia el 20 de gener del 1961 i Joe Biden començarà el seu mandat el 20 de gener del 2021. En el transcurs de les sis dècades que separen els dos presidents catòlics, el món ha canviat molt.


Convé recordar que JFK, sobrenom amb què es coneixia Kennedy, ho va tenir complicat, ja que en aquell temps la societat americana traspuava racisme antinegre, discurs d’odi antisemita, prejudici antillatí i estereotips anticatòlics. Arribaren a inculpar Kennedy d’obeir el Papa de Roma abans que de servir el seu país, els EUA. I, per això mateix, també el van volen desprestigiar acusant-lo de doble lleialtat per ser catòlic romà i el van incriminar de ser l’hostatge d’un Estat estranger (referint-se al Vaticà).

JFK va deixar dit que anhelava un país «en què catòlics, protestants i jueus, des d’un pla laic, s’abstinguin de manifestar actituds de menyspreu i de divisió que tantes vegades han entelat les seves obres en el passat, i promoguin l’ideal d’una germanor americana». Kennedy va governar mentre era papa sant Pau VI i Biden presidirà amb el papa Francesc.


D’aleshores ençà, tot i que resta camí per recórrer, les coses han millorat. Analitzem més a fons la diversitat religiosa americana. Fixem-nos en el Tribunal Suprem dels EUA: són nou magistrats, dels quals sis catòlics i tres jueus. Cap ni un dels jutges és cristià protestant, tot i que el cristianisme evangèlic és la religió majoritària americana, pròpia de la comunitat dels blancs anglosaxons protestants (els coneguts com a WASP, White Anglo-Saxons Protestants).


Aquests canvis demostren que les transformacions socials requereixen de l’acció humana i els moviments socials, com el moviment pro drets civils liderat pel reverend Martin Luther King, que va saber criticar el racisme imperant i alhora transmetre un missatge de germanor dins la diversitat cultural americana.


El testimoniatge de Biden permet que la ciutadania es pregunti per què assisteix a missa cada diumenge el president?, per què Biden cita l’Eclesiastès en un discurs polític?, per què Kamala Harris fa referència al bon samarità quan parla en defensa de les persones pobres? Biden i Harris anuncien la bona nova d’una societat que, malgrat el sofriment, manté viva la flama de l’esperança.


Quin foc nou? El camí envers la igualtat multicultural, entre persones de religions, cultures, orígens nacionals i colors de pells diferents.


El Govern Biden-Harris, amb llums i ombres, entroncarà amb la paràbola de Jesús del bon samarità (Lluc 10, 25-37) i la carta encíclica Fratelli tutti  («Germans tots») del papa Francesc. Perquè Biden serà president durant només quatre anys, ja que ha insinuat que per la seva edat només es planteja un mandat, i voldrà deixar la seva petjada política i espiritual en els drets socials, imbricant-se en la reforma sanitària que va fer Barack Obama, amb qui Biden fou vicepresident, i consolidant l’estat del benestar que als EUA va ser creat pel president Franklin D. Roosevelt, a qui admira.


Els temps canvien i això ho mostra el recent moviment Black Lives Matter  («La vida dels negres compta»). Per tant, el govern Biden-Harris tindrà al seu costat la força al carrer del moviment social Black Lives Matter, que enllaça en la història amb el moviment pro drets civils del Dr. Martin Luther King.


Joe Biden i Kamala Harris transmeten a través del seu testimoni la societat multicultural al món. Perquè ells mateixos com a persones són el resultat de la multiculturalitat. Biden és catòlic irlandès en un país de majoria protestant i la seva esposa, Jill Tracy Jacobs, és d’ascendència italiana. I Kamala Harris és una dona negra filla de persones migrants, de mare índia hindú i de pare negre jamaicà. Va ser la segona dona negra elegida com a senadora i ara és la primera dona vicepresidenta electa del país.


Les persones que, com Kamala Harris, tenen una mixtura d’identitats, d’entrada, ho poden tenir més senzill per tendir ponts de convivència humana, que és el que necessita una societat amb tanta polarització política i tants extremismes com els que pateix avui dia els Estats Units d’Amèrica i el món sencer. Kamala Harris, negra i asiàtica, filla d’immigrants i casada amb un advocat jueu, és testimoni intercultural.


Tot plegat, es troba en consonància amb un escrit del president electe Joe Biden a The Christian Post: «La meva fe catòlica m’ha ensenyat una veritat fonamental: que totes les persones a la terra són iguals en drets i en dignitat, perquè tots som fills estimats de Déu.»











  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET