OPINIÓ 
El jovent de "Merlí, sapere aude"
M. Victòria Molins 29/10/2020

Vaig seguir molts capítols de Merlí quan encara aquells joves eren a l’institut. Deixant de banda alguns aspectes que no compartia amb el professor de Filosofia, m’agradaven moltes de les seves intervencions educatives que fomentaven una formació en llibertat interior sense deixar-se influir pels altres ni per l’opinió pública per tal d’arribar a ser un mateix. Les seves classes eren per a mi els moments en els quals gaudia més de l’estil didàctic de Merlí. Molt encertat, per exemple, el capítol en què s’acomiadaven del curs i, en una excursió, feien una veritable classe d’Història de la Filosofia d’una manera lúdica i molt simpàtica.

Quan van anunciar que la sèrie continuava ja a la Universitat, i a la mateixa en la qual jo, en la dècada dels seixanta, vaig acudir a les aules tan antigues com entranyables de la Central, en vaig il·lusionar i em vaig acostar als primers capítols. A més, es tractava de la meva assignatura preferida, la que vaig impartir durant tants anys a l'antic Preu i després a COU.

El Pol Rubio, el Bruno i uns quants antics alumnes més de l’institut, i d’altres de nous, continuen les aventures pròpies d’una joventut estudiantil en aquell primer any  universitari amb les característiques pròpies d'aquesta edat en què s’estrena una major llibertat de moviments i, per tant, es desitja aprofitar aquesta major autonomia.

El protagonisme acadèmic recau ara no en un professor, sinó en una professora que, pel seu estil liberal i una mica atípic, crea un clima entre els alumnes d’especial interès. També aquí -des de la meva opinió- la part millor de la  sèrie està en alguna de les classes  -que, d’altra banda, és mínima. És aquí on he trobat, de moment, alguns aspectes molt positius, com pot ser el debat entre els que volien representar l’hedonisme manifestat en la recerca del plaer i els partidaris de Kant i el seu imperatiu categòric.

Però si Merlí tenia la seva vida personal un xic "imperfecta", no la compartia amb els deixebles als quals havia de formar i educar. La nova professora de Filosofia viu un moment de desorientació personal que vol alleujar amb la beguda. Això no passa desapercebut per alguns dels seus alumnes, que s'adonen de les seves mancances. No és gaire educativa la conversa que té amb el Pol Rubio aprofitant-se de la incipient "devoció" que aquest deixeble interessant li professa.

Però aquesta –l’acadèmica-  resulta una part mínima de la sèrie. La major part manifesta un tipus de jovent que estrena la seva primera llibertat per viure al voltant del sexe amb una veritable obsessió i com el centre constitutiu de les seves vides. No ignoro que hi ha molt de realitat en les escenes que es viuen. Però, és oportú que en un mitjà de comunicació públic es fomenti d’aquesta manera?  No tot el jovent és així. Hi ha un jovent -jo en conec- que gaudint de la seva edat, de l’amistat, l’amor i fins i tot de la vida nocturna, tenen també altres preocupacions i desitjos.

Potser alguns joves es poden preguntar si no estan vivint en "plenitud" en no ser com en Pol, el David o la Oti en la seva vida sexual inesgotable.

Si l’eslògan de la sèrie és "sapere aude", potser també s’ha de saber escoltar un altre tipus de jovent que són feliços des d’una altra vessant de l’existència humana.







...






  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET