Amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització, 8 de setembre, i en el marc de la campanya La nostra indiferència els condemna a l’oblit  Mans Unides posa el focus en aquelles persones que no tenen accés a l’educació o que, ja adultes, no han adquirit les nocions bàsiques de lectoescriptura que els permetin fer front amb certes garanties al dia a dia.

Segons la Unesco, 773 milions de joves i adults de tot el món continuen sense disposar de les competències bàsiques d’alfabetització, i l’impacte de la pandèmia del Covid-19 posa en perill els èxits aconseguits amb tant d’esforç en matèria d’alfabetització.

Les dones i les nenes conformen les dues terceres parts d’aquests gairebé 800 milions de persones sense alfabetitzar

Tot i que l’alfabetització i el dret a l’educació estiguin ratificats per diversos acords internacionals i legislacions nacionals, la realitat és que molts estats no compleixen allò que han ha promès. Per a Mans Unides, l’accés a l’educació és un dret clau sense el qual no es podria assolir cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible previstos per al 2030.

“L’analfabetisme és sinònim de manca d’oportunitats, de dèficit de participació, de cronificació de la pobresa i d’augment de la desigualtat”, assegura María José Hernando, del departament d’Estudis de Mans Unides.

Les dones i les nenes són una vegada més les més afectades per aquestes mancances derivades de la manca d’alfabetització. La desigualtat en el repartiment de les tasques a la llar, així com els costums i les tradicions de certes comunitats, situa les dones en un pla d’inferioritat davant dels homes en qüestions d’alfabetització.

“Mentre sobre les dones i les nenes continuïn recaient la gran majoria de les feines de la llar (recollida d’aigua i de llenya, cura de les persones, neteja, treball a l’hort i amb els animals…) perdurarà aquesta desigualtat en matèria d’educació. A la majoria de les llars més empobrides, quan han de triar entre un nen i una nena per assistir a l’escola, normalment es tria l’home”, explica Hernando.

“A més –continua María José Hernando–, en alguns llocs del món prevalen costums com el matrimoni infantil, que converteix les nenes en adultes de manera prematura, i els priva del seu dret a estudiar i, amb això, a prosperar i a tenir un paper rellevant a la societat.”

L’ONG de l’Església catòlica posa l’accent en la manca d’oportunitats derivades de les mancances educatives. Segons Hernando, “les persones que no saben llegir ni escriure tenen més dificultats per conèixer els seus drets i per exercir-los. Perquè la manca d’oportunitats que té a veure amb l’analfabetisme genera i alimenta el cercle de la pobresa”.

Mans Unides és molt conscient del poder que té l’alfabetització a les societats i països en desenvolupament. Per això, a més de denunciar, conscienciar i treballar per sensibilitzar la societat espanyola sobre aquesta realitat que condiciona la vida de milions de persones als països on és present, engega cada any més d’un centenar d’iniciatives de caràcter educatiu.

MARÍA JOSÉ HERNANDO

“Moltes d’aquestes iniciatives estan dirigides, principalment, a l’escolarització de les nenes i a l’alfabetització de les dones”

El 2021 Mans Unides va aprovar 108 projectes de caràcter educatiu per un import superior als 6,5 milions d’euros, per donar suport directament a 154.000 persones.