Molts tenim a la ment la fotografia de la visita del rei Joan Carles a Adolfo Suárez, recentment desaparegut. Ambdós foren bons amics i els grans gestors de la transició. Un procés que a ulls del món fou exemplar. Suárez va morir després de llarga malaltia i va ser elogiat per totes les forces polítiques. Ara el rei ha pres la sàvia decisió d’abdicar. És una decisió que també cal aplaudir: “Si vols conèixer un home, dóna-li poder, si vols conèixer-lo millor, treu-l’hi”, diu la veu popular. I en aquest cas ningú l’hi treu, és ell mateix qui pren la decisió, esperada per molts. Fa quasi quaranta anys tot va canviar, potser calia que ara hi hagués també un cop de timó.

El príncep Felip regnarà. Haurà de ser un nou estil de monarquia, pròpia del segle XXI d’una societat multicultural, plurireligiosa i interconnectada. Felip ja han donat proves d’un nou tarannà. Una oratòria directa, amb mirades de complicitat a l’audiència, amb un llenguatge actualitzat. Segurament ha comptat amb l’assessorament de la princesa Letícia, professional dels mitjans de comunicació. Els gestos de proximitat de Felipe envers Catalunya han estat palesos: la visita històrica a Montserrat, la presentació de la Fundació Prínceps de Girona, la inauguració de l’ampliació a l’IQS a Barcelona. La presència d’un home culte, sobri, esportiu i amb segell europeista. En aquest context molts ens preguntem com evolucionarà el procés sobiranista. Potser serà l’ocasió històrica de reformar la Constitució, de replantejar un nou repatiment dels recursos i d’afavorir des del Cap d’Estat una nova articulació d’Espanya i Catalunya.