A la cinquena Congregació General del Sínode sobre les Famílies s’ha tractat el tema previst a l’Instrumentum laboris: Els desafiaments pastorals de la família. La crisi de fe i la vida familiar. Situacions crítiques internes a la família. Les pressions externes a la família. Algunes situacions particulars.
El debat s’ha centrat, en primer lloc, en l’Església del Pròxim Orient i Àfrica del Nord. Totes dues zones viuen en contextos polítics, econòmics i religiosos difícils que tenen repercussions greus a les famílies. Allà on les lleis impedeixen la reunificació familiar i la pobresa condueix a la migració, on hi ha fonamentalisme religiós i els cristians no tenen els mateixos drets que els ciutadans musulmans, es plantegen sovint problemes difícils per a les famílies que sorgeixen dels matrimonis mixtos. En aquests contextos són presents i augmenten els casos de matrimonis interreligiosos.
A l’assemblea sinodal s’ha constatat que el repte de l’Església és entendre quines catequesis s’han de fer als nens nascuts d’aquestes unions i com respondre a la incògnita dels catòlics que, units en un matrimoni mixte, volen practicar la seva fe. Aquests parelles, segons s’ha dit al Sínode, “no es poden deixar de banda i l’Església se n’ha de seguir ocupant””. Un altre repte és el dels cristians que es converteixen a l’islam per casar-se. En qualsevol cas, els partipants al Sínode han confirmat “la necessitat de prendre el camí de la misericòrdia per a les situacions difícils”.
Divorciats tornats a casar
Pel que fa als divorciats tornats a casar, s’ha evidenciat que el Sínode haurà d’ocupar-se d’aquest tema “amb la prudència que requereixen les grans causes, però també conjuminant l’objectivitat de la veritat amb la misericòrdia envers la persona i el seu patiment“. De fet, s’ha recordat que molts fidels estan en una situació de la qual no són culpables. Igualment, s’ha reiterat el compromís del Vaticà que no deixa de fer sentir la seva veu en defensa de la família a tots els nivells “amb l’objectiu de ressaltar-ne la dignitat i de cridar l’atenció sobre els seus drets i deures”.
També s’ha parlat que l’Església “ha de combatre el silenci de les famílies en l’educació i en la religió perquè no hi ha lloc per a la vacil·lació. Cal un compromís més fort en el testimoniatge de l’Evangeli”. En aquest sentit, s’ha apostat per la creativitat en la pastoral.
Un altre punt destacat ha estat la contribució dels laics en l’anunci de l’Evangeli de la família, especialment els joves, els moviments eclesials i les noves comunitats. Per això, s’ha demanat “escoltar els laics i creure més en ells”.
El Sínode ha tocat el tema de la precarietat i l’atur i s’ha fet referència a l’angoixa per la manca de treball, cosa que crea dificultats a les famílies, així com la pobresa econòmica. Una de les reflexions de l’assemblea sinodal és que la manca de diners de vegades fa que se’ls “divinitzi”. Així, cal insistir que els diners han de servir i no governar.
Novament s’ha dit que cal més preparació per al matrimoni i parar més atenció a l’educació afectiva i sexual per fomentar una veritable mística familiar de la sexualitat.
Finalment, s’ha recordat la gran contribució dels avis en la transmissió de la fe en la família. Els participants al Sínode han insistit en la necessitat que el nucli familiar aculli, amb solidaritat i tendresa, les persones de la tercera edat.
