La festa de Sant Ignasi de Loiola, que el dissabte 31 de juliol, és aquest any molt especial. Coincideix amb l’Any Ignasià Ignatius 500, inaugurat a Pamplona el 20 de maig passat coincidint amb el cinquè centenari de la caiguda d’Iñigo de Loiola en un acte de guerra, i també amb la imminent commemoració Manresa 2022, que la Companyia de Jesús fa igualment seva a Catalunya. Se celebren també 500 anys de l’arribada d’Ignasi a la ciutat catalana, on es va recuperar de les ferides i va començar a escriure els exercicis espirituals. La Cova de Manresa és, sens dubte, el principal centre de les commemoracions a casa nostra, amb una Missa el mateix 31 de juliol a les 19.30h. A més, hi ha programada per al dia abans una Eucaristia a la mateixa hora a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Enric Puiggròs, delegat dels jesuïtes a Catalunya, ha repassat aquest divendres 23 de juliol, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, els principals aspectes de tota la commemoració.
Com es viur Catalunya, especialment a Manresa, la festa de Sant Ignasi aquest dissabte (31 de juliol)?
Ja fa anys que estem preparant aquest esdeveniment, en ser un aniversari tan rodó, amb esforços conjunts especialment a Manresa, tant al Centre d’Espiritualitat com a la mateixa ciutat, fins i tot amb l’intent que el Sant Pare vingui a la ciutat catalana. El 31 de juliol, hi ha un doble vessant. D’una banda, el general dels jesuïtes obre la porta santa a la capital del Bages, per donar inici a l’any jubilar, que s’acabarà el 31 de juliol de 2022. I d’altra banda, es fa la celebració a Santa Maria del Mar, que té una importància pel fet que hi concelebrin els bisbes de Catalunya, per la dimensió eclesial que té aquesta festa, ja que Sant Ignasi és patrimoni de l’Església.
Quines activitats d’aquest Any Ignasià destacaria, entre les ja realitzades i les programades sobretot a Catalunya?
A la Companyia de Jesús, hi ha tota una sèrie d’iniciatives que es programen des dels sectors apostòlics (escoles, universitats i centres socials). Hi ha activitats conjuntes organitzades des de diferents institucions ignasianes, i en destacaria quatre, que són esdeveniments com de punt de trobada. El 9 de setembre, per la festa de Sant Pere Claver, patró dels jesuïtes de Catalunya, el bisbe de Solsona presidirà la Missa al matí a Verdú. Hi vol reunir els jesuïtes catalans i impulsar a la diòcesi una actuació sobre el tema dels exercicis espirituals. El 12 de març volem viure un moment culminant o de clímax a la basílica de Sagrada Família, pels 400 anys de la canonització de Sant Ignasi, juntament amb Santa Teresa de Jesús, Sant Francesc Xavier i Sant Isidre Llaurador. A més, tenim previst fer una trobada de tota la família ignasiana. D’altra banda, estem pensant en una promoció de l’itinerari del Camí Ignasià, amb un pelegrinatge en nom del petit grup que l’impulsa. Finalment a Manresa, hi haurà al juny un congrés sobre els exercicis espirituals, per pouar en les fonts de la nostra espiritualitat. Serà internacional i s’hi intentarà aprofundir en noves maneres de fer exercicis, en noves espiritualitats i en els mètodes d’acompanyar els exercicis el segle XXI, en el moment actual.
Pensant en els qui no coneguin la vida d’Ignasi de Loiola, com resumiria vostè el pas del fundador de la Companyia de Jesús per Catalunya ara fa 500 anys?
Dues grans idees definirien aquella vivència: conversió i aprofundiment, d’una banda, i formació, de l’altra. Ell volia anar a Terra Santa i, a Montserrat, fa un canvi de vestimenta en el marc d’una vetlla on lliura l’espasa a la Moreneta. Es treu la roba de guerrer i es posa la capa d’un pobre. Després, a Manresa, escriu els grans episodis del que seran els exercicis, reflex de la seva experiència espiritual. D’altra banda, quan Ignasi veu avortat el seu intent d’anar a Terra Santa, pels corsaris i per la guerra dels turcs, reorienta la seva vida i necessita formar-se per ser sacerdot. A Barcelona aprèn les seves primeres nocions de llatí, i allà estableix amistat. Es produeix la curiosa situació d’un home de 30 anys compartint aula amb nens.
Parlem també breument de l’altra commemoració, la de Manresa 2022, en aquest cas amb molta promoció de l’Ajuntament i a nivell civil. Què pot aportar aquesta iniciativa a un millor coneixement de Sant Ignasi entre la societat catalana?
L’ADN de l’espiritualitat ignasiana és el diàleg amb la cultura i la societat. Aquesta inquietud i necessitat compartida ha fet que s’hagin trobat la Companyia de Jesús i l’Ajuntament de Manresa, que fa seva la vida de Sant Ignasi com un actiu potent per a la ciutat, perquè moltes persones venen a la capital del Bages atretes per la cova però també perquè poden proporcionar un benefici per a molta gent, encara que el seu moment de fe pugui estar allunyat del cristianisme. És per això que l’oferta de l’Ajuntament pivota molt sobre la dimensió cultural festiva, però també sobre l’espiritual, perquè obre les portes a una gran pluralitat de persones. L’espiritualitat ignasiana, que té en la seva gènesi llavors de trobada i resposta a inquietuds, ofereix claus per a l’actualitat i per entendre Manresa com un punt de trobada.
Tenim també aquest any diverses propostes atractives, entre elles els magnífics mosaics de Marko Rupnik a la Cova de Manresa. Com animaria els catalans a participar d’alguna manera en les commemoracions d’aquests propers mesos?
Només per l’obra de Rupnik, ja ens podem sentir animats a celebrar aquest cinquè centenari de Sant Ignasi. Els mosaics es quedaran. Puc dir-vos que val la pena aquest espai, perquè s’hi veu com l’art pot redimensionar un lloc interior, un temple, de manera impressionant. Si veiem l’espai, ara profundament ungit, quedem embadalits. El mestre eslovè ha pogut fer un conjunt artístic en què prepara i engloba el que és l’espai de la coveta. La visita és encisadora com a itinerari espiritual. Marko Rupnik deixa un espai que és com l’herència de totes les commemoracions pels 500 anys.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest divendres 23 de juliol.
