Per definició el voluntariat és de naturalesa gratuïta. Qui fa un servei com a voluntari no n’ha d’esperar res a canvi. Tant de bo que la nostra acció desinteressada es pugui traduir en uns resultats tangibles i avaluables. Això és sempre bo i desitjable, però al voluntari la veritable satisfacció no li pot venir d’aquí. Tampoc no pot dependre de si les persones a les quals entrega una part del seu temps i de la seva vida li agraeixen o no el que fa per elles. D’aquí el sentiment de certa inutilitat que a vegades poden tenir els voluntaris.

Però és possible, llavors, fer compatible aquesta sensació d’impotència amb l’esperit d’entrega i disponibilitat totals que demana un voluntariat? La resposta afirmativa només es pot donar des de la fe cristiana: el nostre lliurament gratuït als germans té sentit perquè Jesús ja ho ha fet abans per nosaltres; més encara, ell ha entregat no pas una part del seu temps, sinó tota la seva persona, tota la seva vida, per rescatar-nos. I això ho va poder fer perquè era Déu, perquè era Amor, i Amor en majúscules. Hi ha cap inutilitat més gran que la de l’Amor clavat a la creu? Si avui el voluntari cristià, i més en concret el de Càritas, es pot abocar amb el pobre, el malalt, el desnonat o l’immigrant, això és perquè sap que descansa en Crist mort i ressuscitat. Té l’estranya confiança que, servint-se de la pròpia inutilitat personal, és Déu qui fa el bé a través seu. El voluntariat de tota l’Església es basa en aquest principi.

Una lectura pausada i atenta de l’Evangeli ens fa adonar de la presència aclaparadora que hi tenen els pobres, el dolor dels quals commou el cor de Jesús. La necessària interpretació al·legòrica de la pobresa evangèlica no n’ha d’excloure mai la comprensió literal. Si la carn maltractada del pobre no ens resulta del tot agradable, això vol dir que convé més que mai que ens hi atansem. Càritas és la concreció de l’amor de Crist que ens posa davant dels ulls el necessitat. Una multitud de germans nostres ho passen malament, molt malament, ara i aquí. Davant d’aquest clam no hi ha excusa possible.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!