Un grup de 10 pelegrins del Club+Amics va viatjar a Etiòpia del 12 al 24 de gener i va assistir a la celebració del Timkat o Epifania. Encarnación Rimada, una d’aquestes pelegrines, ens explica la seva experiència. Per a més informació sobre els viatges que s’organitzen al llarg de l’any: www.clubmes.cat

El seu marit no estava gaire convençut de viatjar a Etiòpia…
Gens ni mica, però n’ha tornat molt content.

El viatge ha complert amb les expectatives?
Primer tens unes expectatives, però, un cop arribes al país, vas tenint sensacions diferents. Hi ha moltes coses que et sorprenen, com el fet que et facin el visat a mà o quan arribes a la capital, Addis Abeba. Però a mesura que vas entrant en la dinàmica del país el cor s’eixampla. Tot el camí fins a arribar al Timkat és com una preparació, vas sentint el pelegrinatge de veritat.

Heu recorregut el llac Tana, heu visitat les diferents esglésies…
Sí, i també hem pogut veure aquelles barques que construeixen els nadius, i les illes, amb aquella vegetació natural… tot és preciós.

Visitar un país africà com Etiòpia et canvia?
Sí! Un exemple molt concret és la seva vivència de la fe. No parlo només de l’arquitectura de les esglésies, que són de planta rodona, sinó del fervor dels fidels i de les celebracions: el so dels tambors, el sancta sanctorum, el respecte… tot això et va entrant, i la teva peregrinació acaba sent interior. Bàrbara Virgil, la nostra guia de Ruth Travel, i el guia d’allà es coneixen molt bé, es respecten molt, cadascú t’explica una part de la història, la tradició i la cultura del lloc.

Com va ser la vivència de la celebració del Timkat?
Pensava que seria com la celebració de la Setmana Santa, és a dir, amb processons on desfilen uns quants mentre que la resta d’assistents gairebé són mers «espectadors». En canvi, al Timkat ens van regalar un vel blanc, estàvem entre la gent, tots anàvem a buscar el Tabo i tots fèiem la processó amb càntics, balls… En aquell moment, encara que pugui semblar un xic cursi, vaig entendre el sentit profund del passatge bíblic de l’arca de l’aliança, quan entra a Jerusalem amb el rei David ballant mentre la gent se’n burlava… Vaig sentir que aquella celebració, entre danses i balls, tenia quelcom de sagrat. Lalibela té 11 esglésies i surten 11 Tabots.

Lalibela és coneguda com la Jerusalem africana. La llegenda diu que hi ha un túnel que connecta Lalibela amb Jerusalem.
Sí, i ho divideixen en dues parts: la Jerusalem celestial i la Jerusalem terrenal. I per dins baixa un torrent, el Jordà. Quan predicaven sobretot escoltàvem dues paraules: Jesucrist i Jordanus, on Joan va batejar Jesús. Les experiències són d’una riquesa tremenda.
Els nens etíops t’abracen, la gent et somriu… El meu marit, fent broma, deia: «Quan miro les dones a la cara totes em somriuen…» I jo li responia en broma: «Perquè ets molt guapo…» Totes les previsions i les expectatives que m’havia creat abans del viatge han estat superades amb escreix. Hem tornat contents, rics. Hem gaudit moltíssim!