La meitat dels barcelonins són catòlics

El baròmetre oficial de l’Ajuntament de Barcelona per al 2014 mostra una dada interessant sobre la realitat social de la capital catalana: la meitat dels barcelonins es declaren catòlics. Concretament, un 53,9%. Tot i així, aquesta xifra es desdobla entre aquells que són practicants (un 14,6%) i aquells que es consideren no practicants (un 39,3%). Aquest és el principal resultat pel que fa a la religió d’aquesta enquesta que encarrega cada any l’Ajuntament a la prestigiosa empresa de demoscòpia GESOP, que també elabora les enquestes del diari El Periódico. Aquest estudi es basa en 6.000 entrevistes personals, cosa que suposa una mostra molt elevada i tècnicament molt fiable.

Aquest estudi anual permet percebre també l’evolució de la ciutat pel que fa a religió al llarg dels anys. Des de l’any 2009 la tendència és clara: cada cop menys catòlics en detriment dels que es declaren «no creients». Si l’any 2009 un 62% dels barcelonins es considerava catòlic, l’any 2014 aquesta xifra havia baixat fins al 53,9%. Si comparem les diferents enquestes, s’aprecia clarament que el nombre de catòlics practicants s’ha estabilitzat a la baixa al voltant del 15% mentre que dels «catòlics no practicants» ha disminuït gradualment. La conclusió més senzilla és que molts d’aquells que eren catòlics per tradició però ja no anaven a missa de mica en mica han anat considerant-se no creients. En paral·lel, al llarg d’aquests cinc anys els no creients han augmentat un 8% i ara ja suposen un de cada tres barcelonins. La tendència fa pensar que, en els propers anys, els catòlics no arribaran a ser la meitat de la població de Barcelona i els no creients seran el grup predominant.

Si posem l’enquesta en xifres absolutes, s’observa que encara són moltes les persones que van a missa a la ciutat de Barcelona. Sobre un total d’1,6 milions d’habitants, més de 235.000 persones es consideren catòlics practicants cosa que representa pràcticament la mateixa població que té tot el districte de l’Eixample.

De fet, aquestes dades són similars a les de tot Catalunya. En l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat feta el desembre passat, un 60% dels catalans es declaren catòlics i un 15% expressen que van a missa, com a mínim, un cop al mes. Si ho comparem amb la mitjana catalana, doncs, a Barcelona hi ha lleugerament menys catòlics però el mateix nombre de practicants, un 15%. Això sí, les dades de Barcelona i de Catalunya estan molt per sota de la mitjana espanyola. Al baròmetre de desembre del CIS, un 71% es declarava catòlic i un 16% dels espanyols es considerava practicant.

Augment de les altres religions

L’enquesta també reflecteix l’augment d’altres religions. Un 3,9% dels enquestats es declara cristià però d’altres confessions (protestants, ortodoxos…). Un 1% s’adhereix a religions orientals com ara l’hinduisme o el budisme.

Pel que fa a l’islam, un 3,2% dels barcelonins es defineix com a musulmà, amb presència especialment important al barri de Ciutat Vella (un 15,1%) però també a Nou Barris (un 4,5%) i a Sants (un 4,4%). La importància dels seguidors de Mahoma al districte de Ciutat Vella és clara si ens fixem en la ubicació dels seus centres de culte. De les 23 mesquites que hi ha a la Ciutat Comtal, 9 són a Ciutat Vella. Igualment, aquest districte és el que acumula el percentatge de població immigrada més alt (un 42%). Això fa que sigui alhora el districte amb més musulmans, amb més creients de religions orientals i amb més cristians no catòlics. En total, un de cada quatre habitants d’aquest districte són creients d’altres religions. Això explica que sigui també el districte amb menys catòlics: un 38,2%.

Distribució territorial

L’altre districte de Barcelona on els catòlics no arriben al 50% és Gràcia, on només representen el 48%. Aquest districte és també on hi ha més no creients de la ciutat: un 42,2%. A l’altra banda de la taula, trobem els tres districtes més catòlics: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Nou Barris. Els dos primers empaten amb un 60,1% i el tercer amb un 59,7%. Tot i així, Sarrià és on hi ha més persones que es declaren catòlics practicants: un 22,2%.

Observant aquesta distribució de les religions a Barcelona hi ha una constatació interessant. Els tres districtes més catòlics de la ciutat són els dos més rics i el més pobre. Efectivament, Sarrià i les Corts són aquells on la renda per càpita és més elevada i quasi duplica la mitjana de tota la ciutat. En canvi, Nou Barris amb prou feines supera la meitat de la mitjana de Barcelona. Dit més gràficament: la renda de Sarrià-Sant Gervasi triplica la de Nou Barris. Per tant, els catòlics s’ubiquen tant a les zones de classe alta i mitjana-alta com a les zones més pobres. En canvi, barris de classe mitjana com l’Eixample, Gràcia, Sants i Poblenou presenten xifres molt més baixes, tant de catòlics practicants com de no practicants.

Els resultats d’aquesta enquesta són les dades més acurades que hi ha sobre la pràctica religiosa a la ciutat de Barcelona. Aquest estudi deixa una fotografia de la ciutat amb molta diversitat religiosa i amb moltes diferències entre els diferents districtes. Un panorama, però, en què la religió catòlica continua sent la predominant.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!