El cap de setmana del 16 i 17 d’octubre es va iniciar a totes les diòcesis del món la primera fase del Sínode 2021-2023. Es tracta de la consulta al poble de Déu per conèixer com viu i què li manca per viure quotidianament l’experiència de sinodalitat que el Papa impulsa a tota l’Església. És posar-se a l’escolta els uns dels altres, i tots a l’escolta de l’Esperit Sant per sintonitzar el pas a la nostra vida d’enviats. Es tracta de la consulta més àmplia realitzada, probablement, en la història humana. I no és un sondeig d’opinions banals. Se’ns plantegen unes preguntes valentes i, en certa manera, dures de respondre: quina quantitat de temps dediquem a escoltar-nos els uns als altres, amb qui estem en “deute d’escolta”, fins a quin punt ens deixem interpel·lar per la Paraula de Déu en la nostra conducta quotidiana, com es prenen les decisions a la nostra Església local, com gestionem les diferències de sensibilitat i d’opinió en les comunitats, com s’exerceix l’autoritat i en quina mesura som corresponsables en la missió de l’Església. I mirant cap al futur: com fem per aprendre a caminar plegats, a discernir junts, a moure’ns alhora sense recórrer a la uniformitat i la força. Aquesta iniciativa sinodal implica, un pas enorme de conversió: per caminar junts amb llibertat corresponsable cal renunciar a les lluites de poder. Abandonar la tendència a dominar els altres, desencantar-nos dels oripells de prevaler sobre els altres. La lluita de poder no és més masculina que femenina. No és pròpia d’unes cultures o d’unes altres. És una temptació perennement humana que revesteix mil formes: des d’autoritarisme fins a la seducció. I sempre ressonen les paraules de Jesús: “No sigui així entre vosaltres… Qui vulgui ser el primer, que sigui el vostre servidor” (Mt 20,26). I llavors serem u. Perquè el món cregui.